Quin futur volem per als centres de les nostres ciutats?

i Modest Guinjoan
13/05/2019
3 min

No fa tants anys que als centres de les nostres ciutats la gran majoria dels locals amb accés directe des del carrer eren botigues. Aquesta concentració d’oferta es justificava, d'una banda, per la demanda de comerç de proximitat al servei dels residents de la zona i, de l'altra (i sobretot), per la demanda de comerç de centralitat, d’oferta de béns per a tota la ciutat i per a municipis del voltant, que sumaven uns volums de compra que feien viables els establiments.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El que vam convenir en anomenar “centres comercials a cel obert” estan experimentant una transformació evident als ulls de tothom. Moltes d’aquelles petites botigues especialitzades d’alimentació, roba, calçat, ganivets, instruments musicals, electrodomèstics, merceria, perfumeria, mobles, ferreteries, joguines, llibres, etcètera, van tancant una darrere l’altra. El paisatge comercial del centre ha canviat: les botigues de tota la vida s’han substituït per serveis de tot tipus, per comerços franquiciats que són iguals arreu del món, i alguns s’han convertit en fruiteries i petits supermercats d’horaris amplis. El paisatge es complementa amb locals buits. Per què ha passat això? Bàsicament per quatre factors.

En primer lloc, per l’aparició de competidors que fa 30 anys quasi no existien: els centres comercials, tant dintre de la pròpia ciutat com a les perifèries urbanes. Els uns i els altres han capturat un volum de compra impressionant que abans es feia al centre històric, i han convertit en inviables econòmicament molts dels antics comerços. Val a dir que això s’ha fet amb la connivència de polítiques urbanístiques que ho han fet possible, especialment en el cas dels centres fora de la trama urbana. El segon factor, en part relacionat amb l’anterior, és la falta de vocació comercial, de continuïtat en els negocis. La feina de botiguer atrau menys que abans els fills com a sortida professional, de manera que la jubilació comporta el tancament de la botiga i la pèrdua de l’ofici que havia acumulat el seu titular. El local passa al mercat immobiliari per a les destinacions que aquest dicti, això si no es queda, senzillament, tancat llargues temporades. En tercer lloc, despuntant amb força a l’horitzó, hi ha el comerç electrònic, que tot i que ara encara és poc important no para de créixer i ho farà més en el futur. Finalment, i no per això menys important, tenim el factor de canvi d’hàbits d’uns compradors que no només canvien el lloc on compren, sinó el que compren. Cada vegada tenen més consums que no necessiten botigues. I quan van al centre de la ciutat hi van per la seva oferta d’oci i restauració, no per les botigues. La suma dels factors indicats ens aboca a una l’amenaça real que els centres històrics es desertitzin, que es converteixin en zones comercialment àrides.

El comerç dels centres de ciutat ja ha passat per crisis prèvies que l'han obligat a reaccionar per salvar els mobles, en particular la competència dels grans centres comercials que hem indicat abans. Però les respostes que es van arbitrar, pensades per mirar de competir amb els centres comercials, no van donar els resultats que es pretenien. Fomentar l’associacionisme, fer periòdicament campanyes de promoció conjunta i millorar la formació per gestionar els negocis no van ser suficient per vèncer les inèrcies del mercat i les preferències dels compradors.

El tema preocupa fins a tal punt que la Cambra dels Comuns del Regne Unit va crear en el llunyà 2006 un grup parlamentari d’estudi que va publicar 'High street Britain 2015', que advertia que les tendències perjudicaven el petit botiguer als centres de ciutat. L’exercici ha tingut continuïtat i fa poques setmanes s’ha publicat 'High streets and town centres in 2030', amb propostes molt específiques.

A casa nostra hi ha una proposta que va en la mateixa línia de repensar els centres de ciutat. Es tracta del projecte APEU (àrees de promoció econòmica urbana), inspirat en els BID ('business improvement district'), que proposa un esquema de col·laboració público-privada de millora de serveis als centres urbans per fer-los més atractius. Presenta, entre altres novetats, que no es parla de comerç, sinó d’activitats econòmiques en general, i té la virtut (sobre el paper, de moment) d’implicar tots els afectats: propietaris dels locals, operadors de tot tipus d’oferta, ajuntaments i Generalitat. El projecte no va tan lluny com el document de la Gran Bretanya, que per exemple es proposa posar impostos específics a la venda online, ressalta la necessitat de planificar quins centres es volen per al futur, ja rep aportacions econòmiques de l’estat, es proposa convertir els BID en CID o 'community improvement districts', etcètera.

Tot plegat, ara que venen eleccions, una invitació a pensar en quins centres de ciutat volem per al futur, perquè ens hi juguem la seva configuració d’aquí 10 o 20 anys.

stats