¿Quin crim és lo meu?

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsNo obstant de fer-me tan bon capçal lo marqués amb una carta, i de respondre tan clarament des de l’interior de la casa als que em bescantaven des de fora, se complí la sentència inexorable, que estava escrita contra mi, i amb l’excusa de portar-me uns quants dies a prendre els aires de ma terra, me la donaren traïdorament per desterro. Poques lletres seves m’arribaren allí al principi, i encara sempre un mes o dos després d’escriure, com si hi hagués alguna mà interessada en regatejar-me i en estroncar per mi aqueix petit consol. Al cap de poc temps deixà d’escriure’m i de respondre a cap de las meves cartes, donant-me a comprendre tàcitament que per ell era mort i soterrat. Jo prou li feia present los llargs anys passats en sa companyia, la joventut que se n’anava, la vellesa que em venia damunt, com la neu al Montseny que tenia a la vista. Li deia que mos acreedors no em deixaven de petja de nit ni dia i amb alguna raó; que se m’havia fet comparèixer als tribunals; que se m’havia llançat damunt un embarg, lo primer dels tres que havien de caure sobre més obres místiques, escrites gairebé totes en un racó de sa casa; que se’m tractava d’informal i de mal pagador. Li recordava ses promeses de pagar-me deutes, i per últim li demanava que, si no podia o no volia fer-me aquesta caritat, tingués a lo menos la de contestar-me, […] Aqueixa carta havia anat en seguici d’una altra, en què em prohibia seca i rodonament sortir de la plana de Vic sense llicència seva. Evidentment lo marqués volia desfer-se de mi, i m’entregava a mercè del senyor bisbe. Fins a aquell moment, com un moble inútil m’havien tingut arraconat en la golfa de la Gleva, mes lo moble vell estava destinat a fer-se fonedís. ¿Se podria saber per què? ¿Si jo feia nosa a algú a casa López, ¿per què se m’havia tret de Barcelona? Si feia nosa a Barcelona, ¿ per què no em deixaven tranquil en la Gleva? No se m’havia provat cap delicte ací ni allà, mes per la mateixa raó que em tragueren d’ací, m’ havien de traure d’allà. Lo que s’ha d’empenyar, que es venga; i raó o no raó, vaja lo pobre a la presó. […] En nom de Déu i pel major bé (que era acontentar a un milionari) se’m desterrà i se’m volgué posar pres amb aquesta: Por orden gubernativa que se prenda a D. Jacinto Verdaguer, presbítero. Veja qui en dubte lo que en deia La Opinión del 11 d’ agost de 1895: Aquí hemos visto la orden de detención que debía verificarse por la policía, después de haber ésta visitado la casa del poeta. [...] No se’m persegueix perquè haja dit o fet, sinó al revés, perquè no he dit o fet lo que a ells convindria. [...].