El covid-19 i la salut mental infantil
dificultat de concentració, preocupació, nerviosisme, irritabilitat, desmotivació... Aquests són els símptomes que 8 de cada 10 pares i mares d'Espanya i Itàlia han vist en les seves criatures durant el confinament, segons l'estudi sobre l'impacte emocional de la quarantena en infants i adolescents elaborat per la Universitat Miguel Hernández i la Università degli Studi de Perugia. Són símptomes que apel·len directament a la salut mental dels infants i que demanen una atenció específica, adequada i urgent. I si no actuem ràpid per posar-hi fre, en paraules del secretari general de les Nacions Unides, també tindrem una crisi de salut mental.
Quatre mesos després d'omplir pàgines i hores de debat sobre la pandèmia, les fases de la desescalada i la cloenda d'un curs escolar complex i ple d'incerteses, toca fixar-se en l'estat emocional i el comportament dels infants i adolescents, un col·lectiu vulnerable pel moment de creixement en què es troba. I encara és més urgent si tenim en compte que l'any passat, abans que esclatés aquesta crisi sanitària, el Comitè dels Drets de l'Infant de les Nacions Unides ja alertava a Espanya de les mancances del sistema i de la necessitat d'adoptar una política estatal de salut mental infantil amb prou serveis i personal especialitzat. Les xifres precovid a Catalunya ja eren més que preocupants: el suïcidi era la segona causa de mortalitat en joves d'entre 15 i 24 anys, i la probabilitat que els infants de 4 a 14 anys patissin un problema de salut mental era del 7,5%, segons les darreres dades publicades a l'anàlisi de la mortalitat i les de l'Enquesta de Salut de Catalunya (Esca), respectivament. Si a aquest escenari hi sumem la històrica infradotació dels serveis de salut mental i de suport psicosocial, i la manca d'especialització en infància en els àmbits de la psiquiatria i la psicologia clínica, correm el greu perill de no poder assegurar el dret a la salut mental de tots els nois i noies.
Un antídot contra la negligència del sistema passaria per adoptar una estratègia de salut mental a nivell estatal, de Catalunya i municipal, que garanteixi l'atenció als infants i adolescents i en especial aquells que estan en situació de més vulnerabilitat. ¿I quins són els nens, nenes i adolescents que ara mateix poden estar a la corda fluixa? Doncs els que viuen en llars en risc de pobresa i exclusió –que a Catalunya són el 31,2%–, els que abandonen prematurament els estudis –el 19%–, les víctimes de la violència, immigrats i refugiats, els que viuen en una situació irregular o en centres de protecció i els que pateixen alguna discapacitat.
La situació viscuda tant aquí com a molts llocs del món és excepcional, i és ben cert que encara desconeixem com aquesta pandèmia afectarà psicològicament les generacions més joves. Però el que sí que sabem, per l'expertesa de l'Unicef en crisis humanitàries i situacions de confinament, és que cal estar a l'aguait dels primers símptomes i de la seva evolució en tots els àmbits, el familiar, l'educatiu i el comunitari.
Si bé també és veritat que l'experiència ens diu que els infants tenen una alta capacitat de resiliència per superar situacions estressants i traumàtiques, com les que hem viscut, aquesta capacitat no eludeix la necessitat d'un acompanyament emocional. Per tant, continua sent igualment clau detectar amb la màxima celeritat possible els problemes que hagin pogut sorgir durant la quarantena, i també en aquesta nova etapa, i ajudar-los a recuperar-se, ja que no tots els infants tenen les mateixes eines i recursos per sortir-se'n.
El covid-19 sembla que ha estat la tempesta perfecta per a milions d'infants, amb uns efectes arrasadors arreu. Milions de persones podrien caure en la pobresa extrema. Per primer cop en dècades podríem retrocedir en els avenços en mortalitat infantil d'infants menors de cinc anys. Malalties com la diftèria, el xarampió i la poliomielitis podrien afectar 80 milions de nens i nenes a causa de la interrupció de la immunització. I prop de 1.300 milions d'infants en edat escolar segueixen sense poder anar a l'escola. Mobilitzar fons i esforços no només evitarà una crisi de salut mental sinó que també permetrà enfortir la xarxa de salut i d'ajuda psicosocial de forma permanent, especialment necessària en aquells indrets on ara és més fràgil.
Per tot plegat, la salut mental ha d'ocupar un espai rellevant en les polítiques de resposta i recuperació a la crisi del covid-19 i ha de ser per se una política pública prioritària.
