1. Ferran Torres, el davanter valencià del Barça, va marcar un gol decisiu aquest dissabte a Sevilla. Va buscar la càmera de televisió, es va aixecar la samarreta blaugrana i, a sota, en duia una altra preparada per a l’ocasió. Hi deia “Gràcies” en diferents idiomes i, a l’altura del melic, hi havia un llaç negre i una llegenda: “València no oblida”. Era un missatge referit als milers i milers de persones, d’arreu d’Espanya, que en l’últim mes i mig han anat a treure fang, a recollir andròmines, a abraçar persones i a endreçar, amb abnegació i esforços, les poblacions devastades per la DANA. El mateix Ferran va ser una persona que, sense fer-ne propaganda, se’n va anar a la seva terra a donar un cop de mà. Discretament i entregada, com tants i tants voluntaris per qui ens hem de treure el barret. Una lliçó de vida.
2. El mateix dissabte, a París, hi havia la reobertura de Notre-Dame, després de cinc anys de reconstrucció. El moment més emotiu de la cerimònia va ser el llarguíssim aplaudiment que les autoritats i els caps d’estat van dedicar als bombers que, amb el seu feixuc vestit de feina, van entrar a la Catedral. Si no hagués estat per ells, i la seva arriscada actuació el dia de l’incendi, no s’hauria salvat ni la mare de Déu. Els bombers són servidors públics, professionals que van fer la seva feina, però en alguns casos, com s’ha documentat, s’hi van jugar la pell. A la façana de Notre-Dame, durant tota aquesta estona del cerimonial, s’hi projectava una sola paraula: “Merci”. De nou, una sola paraula serveix per al reconeixement de la millor cara de la condició humana, la de la solidaritat.
3. A València, aigua. A París, foc. A Catalunya, gana i pobresa. Convivim amb 230.000 persones en situació de vulnerabilitat. El Gran Recapte, el primer cap de setmana de desembre, va recollir més de 1.500 tones d’aliments gràcies a la solidaritat de la gent. Tot aquest menjar, rebut i canalitzat perquè arribi a qui ha d’arribar, és possible gràcies a la tasca de 15.000 voluntaris, una xifra que està dita molt ràpidament però que, si t’atures a pensar-ho, posa la pell de gallina. Tantes persones regalant temps i suor pel bé dels altres, menys afavorits pels atzars de la vida. Diumenge que ve, a través de TV3, tindrem una nova edició de La Marató que recaptarà prop de deu milions d’euros per a projectes d’investigació dedicats, enguany, a les malalties respiratòries. El país es mobilitzarà amb mil i una activitats, amb gent que es passarà hores agafant telèfons i, sobretot, amb persones que faran aportacions econòmiques en la mesura de les seves possibilitats i de les seves ganes.
4. Des de fa un grapat de temporades, el Quim Masferrer se’n va per poblacions de Catalunya a presentar-nos tot de gent que no acostuma a sortir per televisió. El foraster ens presenta trossos de vides de qualsevol de nosaltres, aquesta és la gràcia. Són persones que, amb els seus accents i les seves vicissituds, ens fan riure, ens fan pensar o ens fan emocionar. Aquest dilluns, el mig milió de fidels espectadors que veurem el foraster passejant per la Cerdanya ja sabem com acabarà el programa. El Quim enfilat a l’escenari i cridant: “Gent d’Alp, sou molt bona gent”. I al públic li agradarà sentir-ho. Perquè, mirat a l’engròs, el Masferrer té raó. Els diaris i els mitjans parlem de criminals, de genocides, de corruptes, de lladres reincidents i de comissionistes que viuen de parar la mà, però, al capdavall, la gran majoria de la població és molt bona gent i d’això no se n’acostuma a parlar. Ven poc, no és notícia. Ara bé, la solidaritat també és capaç de netejar consciències i, per tant, no ens hauria d’estranyar que, entre voluntaris i donants de quartos o d’aliments, també hi haguessin pispes, assetjadors, maltractadors i malparits de tota mena. Es veu que ells també hi tenen dret.
