Quietud en moviment: Catany, Van de Puttelaar

Fins al dia 14 es pot visitar, a la galeria Sala Parés del carrer Petritxol de Barcelona, l'exposició Cossiols de Toni Catany, una de les sèries que potser identifiquen millor aquest mestre de la llum, en el sentit que ens permeten entrar dins un dels recintes més íntims de la seva biografia: el corral de la seva mare. Catany va retratar això, testos i altres petits recipients dins els quals, amb una mica de terra, creixien cactus bonyeguts de pues aparentment encotonades però que punxen, i altres plantes i flors mínimes, humils, que són senya del món dins el qual va créixer (com un altre cactus, com una altra orquídia) el fotògraf: el Llucmajor de la crua postguerra, al Migjorn de Mallorca, un lloc dur pel moment però plenament representatiu de la Mediterrània que després Catany va mostrar, va investigar i va desenvolupar al llarg de tota la seva obra.

Igualment, si sou a Mallorca o si hi arribau, heu de passar per Llucmajor —seu de la Fundació Toni Catany, que ja fa sis anys que es va constituir— i visitar, al claustre de Sant Bonaventura, l'exposició Diàfana, de la fotògrafa holandesa Carla van de Puttelaar, que hi serà fins al 24 de febrer del 2021. Aquesta mostra forma part d'un programa magnífic que té la Fundació i que, sota el títol Els fotògrafs de la col·lecció Toni Catany, ja ha fet passar pel claustre renaixentista de Sant Bonaventura exposicions del finès Pentti Sammallahti (germà, com a curiositat, del lingüista Pekka Sammahllati), del japonès Masao Yamamoto, del britànic-estatunidenc Michael Kenna i del belga Marc Trivier, fotògrafs l'obra dels quals formava part de la col·lecció particular de Toni Catany. En el cas de Carla van de Puttelaar, ens trobem davant d'una fotògrafa que, en paraules del crític Alain d'Hooghe, "treballa sempre amb la llum natural, tan particular, del nord, i privilegia la suavitat, els colors subtils, el misteri. Els posats i les models ens remeten, de vegades, a alguns dels mestres de la història de la pintura (Vermeer, Cranach, Rembrandt)". Gosaríem afegir-hi que algunes imatges de Diàfana semblen remetre'ns al mateix Toni Catany: concretament, fa l'efecte que els nus femenins de Van de Puttelaar donin la rèplica als masculins del Toni Catany de Somiar déus, que hi tenguin en comú aquella qualitat d'estàtues que bateguen, aquella quietud plena de moviment latent.

Un dia no llunyà, la col·lecció particular i l'obra de Catany, així com les obres de fotògrafs internacionals de primera línia (però també de valors joves i emergents) s'hauran de poder visitar al Centre Internacional de Fotografia Toni Catany, que, també situat a Llucmajor, sembla per fi que tira endavant les obres per construir-lo, després d'anys d'entrebancs administratius i de tota índole. La fermesa i la tenacitat de Toni Garau i del poeta Miquel Bezares, director i president respectivament de la Fundació, a l'hora d'acomplir i ajudar a acomplir les darreres voluntats de qui va ser el seu amic, hauran estat fonamentals per no defallir en aquests sis anys.