A qui discriminava?
“Multa per oferir feina «només a dones de més de 40 anys»", llegeixo a l’ARA. I a la notícia ens expliquen que el pecador és l’amo d’una botiga de cortines, que ara haurà de pagar 7.501 euros per una doble discriminació: de gènere i d’edat. El bon senyor diu que ell ho va fer, precisament, “per ajudar un col·lectiu a qui costa molt trobar feina”, però a Treball, en canvi, li recorden que es pot especificar el sexe “només quan, per la naturalesa de les activitats concretes o pel context en què es duguin a terme, aquesta característica constitueixi un requisit”. Suposo que la majoria de vegades no cal especificar res, perquè espontàniament hi ha feines que moltes dones no volen o no poden fer, i viceversa. Per exemple: treballar de camàlic en una empresa de transport de pianos o depilar engonals brasilers, tot i que he conegut camàliques i he conegut depiladors. Escrivint el text, per cert, el corrector em subratlla camàliques i depiladors. No ho té previst. Entenc que és important que les noies estudiïn graus tradicionalment masculins, com l’ebenisteria, la lampisteria, la pintura de parets... I entenc que és important que els nois estudiïn graus tradicionalment femenins, com la puericultura, l’estètica...
Quan al cos de bombers diuen que reserven places per al 40 per cent de dones ja s’entén que han de ser joves, i que han de tenir unes característiques físiques. I potser no totes elles tindran la força per carregar a coll algú molt gros, però sí l’agilitat i la rapidesa per enfilar-se per una escala. Vull dir que cada cas és cada cas. El cos de bombers demana dones per ser més paritari. Això és correcte. Als parvularis, en canvi, no hi ha homes, però seria correcte demanar-ho?
Aquest senyor de les cortines ha discriminat. Però a qui? Als homes per no voler-los o a les dones per voler-les? Als joves per no voler-los o als grans per voler-los?
