La qüestió de Polònia (1916)

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSD’Hipòlit Nadal (Port de la Selva, 1891-Buenos Aires, 1978) a Ressorgiment'(XII-1916). Text prenormatiu. Aquest mes fa anys de la publicació d’aquest article en un dels primers números de la revista, quan encara duia el nom de Resurgiment a la capçalera. Nadal l’havia fundada a Buenos Aires, on havia fugit per evitar el servei militar. La càtedra Hipòlit Nadal i Mallol de Revistes en Català (Universitat de Girona) prepara per al 7 de juny del 2024 a Port de la Selva la II Jornada Periodisme i Exili.

Dels esdeveniments derivats de la conflagració que estremeix al món des de les terres roges d’Europa, ben pocs hauran causat tanta estupefacció com la solució donada al plet nacionalista de Polònia pels imperis alemany i austro-hongarès. És un cas que passarà a la història dels moviments nacionalistes com a mostra de mala fe i roïndat dels imperis absorbents enfront les nacionalitats sotmeses per la força. La Polònia soferta, màrtir, heroica, la noble Polònia, antiga i gloriosa nació que veié ultratjats els seus drets per les grapes monstruoses de Rússia, Prússia i Àustria i que ara s'ha vist forçada a guerrejar contra si mateixa per aquell mal fat profetitzat pel seu rei Joan, ha estat novament profanada, envilida i ultratjada en lo que té de més íntim un poble: el sentiment de reivindicació nacional. Alemanya i Àustria-Hongria han concedit la gràcia de constituir-se en estat nacional a les terres poloneses conquistades a Rússia durant la guerra que segueix amb més ferocitat que mai [...] Es crearà un exèrcit polonès organitzat, instruït i comanat mitjançant els acords que es derivin de la sobirana voluntat imperial. Així mateix se’ls hi imposa un rei bavarès per a regir llurs destins. Com se veu, doncs, aquesta bombejada magnanimitat no és més que una covarda maniobra, un enginy malvat per a augmentar els efectius d'Alemanya i Àustria. I contra aquesta raó, sòlida i indestructible, no hi caben objeccions de cap mena. [...]Prússia té una extensió de 44.000 kilòmetres quadrats, amb una població de no menys de quatre milions d'habitants polonesos, segons li assignà el Congrés de Viena, l'any 1815. Àustria és senyora de la Galítzia, amb una població de prop de vuit milions d'habitants polonesos. ¿Per què, si el seu anhel a l'implantar el nou estat obeïa als ideals alliberadors que els hi assignen els seus espirituals devots, no incloïen a la flamant instauració aquests dotze milions de polonesos? Si així s'hagués fet, la reconstitució de l'antic regne polonès hauria estat realitat, i nosaltres, que sentim, abans que tot altre ideal, el nacionalisme redemptor, no hauríem escatimat, sense trair l'ideal de Catalunya, les lloances que mereixeria tal esdeveniment. Però no és així, i ens cal anatematitzar, com a bons nacionalistes mundials, l'execrable gesta d'uns estats opressors que fan d'un bocí de territori violentament arrencat a l'enemic i susceptible de tornar a ésser d'aquest, puix encara dura la batalla, un estat fictici, sense consistència [...]Aquesta mostra de com entenen els imperis centrals la internacionalitat del dret de reconstituir la sobirania perduda que a les nacionalitats sotmeses assigna la llei biològica dels pobles, posa de manifest el que hem cregut sempre des que la guerra de les nacions s'inicià: que els drets de les petites nacionalitats sols els defensaven els països de la quàdruple aliança. [...] Per ara, la llibertat de Polònia, de la gran Polònia —no d'aquesta fragmentada Polònia russa d'avui, envilida—, de Bèlgica, de Sèrbia i de mantes nacionalitats que clamen alliberament, creiem que és defensada per les nacions que lluiten amb la França heroica.