La qüestió obrera a Catalunya (1924)

D’un article assagístic de Josep Pla (Palafrugell, 1897-1981) a Revista de Catalunya (IX-1924). Aquest mes fa cent anys de la publicació d’aquest treball en el marc de la dictadura del general Primo de Rivera i del predicament que des de feia anys tenia el populista Lerroux en alguns sectors obrers. Al final de la peça apareixia aquesta Nota de la Direcció (el director era Antoni Rovira i Virgili): “Degut a les actuals circumstàncies, ens cal prescindir dels paràgrafs finals d’aquest treball”. Aquests paràgrafs suprimits -censurats o autocensurats- no han estat trobats.

[...] Una de les coses que han fet més mal al moviment obrer català, és el fet de sentir-se a dir sovint, a Barcelona, que l'economia té unes lleis fatals i insubornables. Això ha fet creure que l'economia espanyola i l’economia catalana tenen també unes lleis insubornables i fatals. Amb aquestes lleis a la mà s'ha cregut innecessari d'esbrinar què és Espanya i què és Catalunya. S'ha dit: «Espanya és una barreja de 66 % d'interessos agrícoles i de 34% d'interessos industrials.» I han quedat satisfets com tota persona que s’enganya. El sentit comú demostra, però, que ultra aquests tants per cent, Espanya és abans que tot una monarquia consolidada sobre una burocràcia cívico-religiosa, sobre una aristocràcia agrària, sobre una classe militar, sobre una banca, etc. […] Quan s'ha parlat de tot, s'arriba sempre a la mateixa conclusió: Madrid només té a Catalunya un problema ver i profund, i aquest problema és el catalanisme. El catalanisme és un problema que no es pot contrabalançar amb res verament eficaç. L'obrerisme és un problema greu que en tot moment podrà ésser contrabalançat. [...] S'ha fet molt sovint una comparació banal, però exacta: el sindicalisme -se sent a dir- és una repetició del lerrouxisme. [...] El lerrouxisme ha estat a Catalunya un mètode de treball de l'unitarisme i de la monarquia contra el catalanisme. En un règim de garanties constitucionals, s'havia de lluitar constitucionalment: s'havia de disputar el domini de l'opinió oposant als partits catalanistes partits espanyolistes. L'espanyolisme lerrouxista es creà per distreure l'opinió catalana d'esquerra. [...] La funció del sindicalisme és més complexa. [...] El sindicalisme ha estat tolerat i sovint ajudat en tant que ha estat una força de destrucció de la nostra riquesa. Els sindicalistes han tingut una visible tendència natural a confondre Catalunya amb la burgesia catalana. Catalunya ha representat els rics; Madrid ha representat els pobres. [...] De totes les esquematitzacions simplistes de la realitat fetes pels directors del moviment obrer català, aquesta és la més falsa. [...] El fet d'haver-se resignat la indústria catalana a tenir com a únic client l'agricultura castellana, ha augmentat encara la seva pobresa. Sovint, l'instrument de treball polític d'aquesta indústria anèmica ha estat una part de la massa catalanista. Sovint el catalanisme ha sofert a conseqüència d'aquests contactes. Contactes que han originat solucions de compromís en els quals hi hem perdut sempre la intel·ligència i la netedat. [...] Sense que el catalanisme deixi ni un sol moment desatesos els problemes de la riquesa catalana és visible que el catalanisme es va desvinculant de mica en mica del passivatisme anèmic industrial català. Aquest règim de llibertat de tractes entre catalanisme i burgesia és un símptoma de primer ordre, perquè, al nostre entendre, si la burgesia ha posat políticament el problema del catalanisme, es troba que no el pot resoldre. Llibertat de tractes vol dir, doncs, deixar el pas franc a altres mètodes.