La qüestió nacional catalana

Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...]

Si Espanya és desconeguda en tots els seus aspectes, s’ignora completament tot el que respecta a la qüestió nacional (i no obstant això, aquesta qüestió és una de les més serioses que s’han posat davant l’Estat Espanyol en el curs del darrer quart de segle). Constitueix, amb el moviment obrer, una de les causes fonamentals de les agitacions polítiques i socials esdevingudes durant els últims anys, i un dels motius més seriosos d’intranquil·litat per als governants. La qüestió nacional a Espanya pot ser comparada, per la seva importància, a la de Polònia sota el règim tsarista, i a la d’Irlanda per l’Anglaterra actual. El moviment nacional abasta Biscaia i Catalunya, els dos centres industrials del país, i s’inicia ja a Galícia, [...] La Monarquia absoluta a Espanya pot ser classificada gairebé en el mateix grau que el despotisme asiàtic que, comparat amb els altres governs absoluts d’Europa amb el quals aquella no té més que semblances molt limitades, Espanya és exactament com Turquia, un conglomerat de províncies mal governades amb un sobirà nominal al capdavant. [...] Catalunya va ser arruïnada econòmicament, i des del principi del segle XVI la seva decadència és visible. [...] El seu comerç va ser restringit a la Mediterrània, [...] Però Castella en arruïnar a Catalunya, es va arruïnar ella mateixa. Els catalans haurien sens dubte creat al Nou Món un comerç florent, servit per una poderosa marina mercant. Castella no va fer altra cosa que exportar a Amèrica el despotisme asiàtic i la religió catòlica, i importar l’or del qual tornaven carregats els vaixells. Castella va fracassar en el seu intent de colonització, però no per això va deixar de continuar la seva política d’unificació, afavorida per les tendències generals d’Europa sobre les lleis i per la llengua de Castella, que proclama llengua espanyola. [...] La submissió de Catalunya a l’absolutisme espanyol correspon exactament al període de decadència econòmica. [...] La burgesia catalana, plena d’ardor i d’iniciativa, no podia entrar en tractes amb l’Estat espanyol. La Monarquia espanyola no ha cessat de ser la Monarquia de tipus despòtic de què parlava Marx el 1854. No solament no ha afavorit el desenvolupament de les forces econòmiques, sinó que les ha atropellat d’una manera despietada. [...]