La qüestió de la llet (1937)
Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...]
Les circumstàncies anormals d’aquest any de guerra han interromput el ritme de millorament constant de l’alimentació làctia ciutadana. Dos fets contraposats han estat la causa que baixés notablement la xifra individual del consum lacti. Aquests fets són l’augment sobtat de la població urbana amb el de la població hospitalitzada, i la disminució continuada del nombre de vaques lleteres, ensems amb la reducció notable de l’entrada de llet condensada, tant per no arribar-ne de Santander -que és d’on venia el proveïment més gros d’aquest producte-, com perquè les empreses catalanes lleteres, que no donen l’abast a la demanda de llet fresca, ja no en condensen. El moviment demogràfic de Barcelona en aquests darrers nou mesos, per la seva brusquedat, és tan notable com desorientador. Força gent ha sortit de Barcelona, però molta més s’hi ha establert de nou: hi ha els refugiats declarats i els no declarats. Per dades indirectes creiem poder donar com a població actual de Barcelona la xifra aproximada d’1.200.000 habitants, sense comptar-hi la gent asilada i l’hospitalitzada. Altrament, el règim alimentari a què solen estar subjectes malalts, ferits i certs asilats, fa que es tracti d’una població gran consumidora de llet, a la qual per raons medicals i humanitàries hom dóna la preferència en aquest consum. Ens és difícil de dir, de moment, quina és la quantitat que els és destinada; podem dir, però, que als establiments d’assistència municipal ha augmentat en un 125 per 100 el consum d’abans. La producció de llet ha baixat per diverses circumstàncies. A pagès s’ha reduït el nombre de vaques, davant l’obligació de tenir mossos en proporció a un determinat nombre de caps de bestiar i davant la incertesa de l’organització que hom pugui donar a l’explotació lletera. [...] En canvi, a Barcelona el nombre de vaques lleteres ha augmentat a causa d’una major facilitat de proveïment de pinsos dins les dificultats d’ara, d’una major seguretat en l’explotació pecuària i dels preus alts a què la llet es paga al qui la ven directament al públic. Amb tot, aquest augment de la vaqueria urbana, ultra no ésser gens lloable, no compensa ni de bon tros la minva vaquera al camp; [...] No serà gens exagerat de dir que el proveïment de llet de les necessitats barcelonines ha minvat en un 50 per cent. Heus aquí la raó de les llargues cues a les lleteries, que s’haurien pogut evitar, però, amb el racionament de la llet. I la tendència serà a la baixa per agreujaments d’alguns dels factors ja apuntats, si hom no va a una reorganització ràpida i segura de la indústria lletera que salvi alhora els interessos creixents del consumidor i els esforços del pagès vaquer, que al cap i a la fi és un element productor per excel·lència. És un dels problemes urgents del camp català i del proveïment de Barcelona.
