La querella contra Carme Forcadell: error de fons i forma
La Fiscalia Superior de Catalunya va fer efectiva ahir la querella contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per haver permès l’aprovació en el ple de les conclusions de la comissió del procés constituent tot i la prohibició expressa del Tribunal Constitucional. Era un pas previsible, però l’antecedent de la revolta dels fiscals catalans contra el criteri de la Fiscalia General de l’Estat de querellar-se contra els responsables del 9-N aconsellava no avançar esdeveniments. Aquesta vegada no hi ha hagut revolta, al contrari. El text de la Fiscalia Superior supura el mateix llenguatge amb què les màximes autoritats de l’Estat es refereixen al procés català. Parla de “designi separatista”, “exercici arbitrari del poder”, “tràmit extravagant” i l’acusa de voler “dinamitar” el sistema de distribució de competències fixat a la Constitució. Un cop més, la resposta de l’Estat al repte que li planteja Catalunya erra en el fons i la forma. En el fons, perquè la resposta a un conflicte polític ha de ser també política, i en la forma perquè el contingut de la querella ignora que el procés sobiranista no és un caprici de Carme Forcadell i els diputats independentistes, sinó que respon a la voluntat expressada a les urnes per dos milions de catalans.
Però l’error més greu és pensar que amb una causa judicial es podrà aturar el procés català. De fet, l’Estat sembla creure que amb Forcadell passarà el mateix que amb el president basc Juan María Atutxa, que va ser condemnat per negar-se a dissoldre el grup de Batasuna a la cambra basca, com havia ordenat el Suprem. Atutxa va ser condemnat després d’un llarg periple judicial, sí, però ho va ser quan ja no era president. En el cas de Forcadell, no només s’atempta contra la segona autoritat del país en exercici, sinó que es tracta d’una figura transversal, amb un gran suport guanyat als carrers i les places, que representa genuïnament el paper capdavanter que ha tingut la societat civil en el procés per assolir la independència.
Una eventual inhabilitació de Carme Forcadell abocarà el conflicte institucional a un carreró sense sortida, a un pols que l’Estat difícilment podrà guanyar per la via coercitiva i que malmetrà greument la seva imatge internacional perquè la majoria del Parlament no l’acceptarà. Per dignitat i per coherència.
