Assisteixo estupefacta al debat aquest entre el PSOE, que ha apujat un 61% el salari mínim interprofessional, i els seus socis de Sumar, que estan en contra que aquesta pujada tingui la retenció d’IRPF. Pel que sembla —ens ho explicaven els brillants Ot Serra i Andrea Zamorano, a l’ARA–, es veu que cada any, quan es proposa quin serà aquest mínim salari, hi ha un “acord polític” perquè no assoleixi el nou llindar i no tributi, però aquesta vegada “Hisenda ha tirat pel dret”. El líder del PP ha dit: “Quedar-se amb la meitat de la pujada de l’SMI ni és progressista ni és justícia social".
No sé, ho juro, si és o no “progressista”, ni què vol dir exactament “progressista”, però sens dubte sí que em sembla de “justícia social”. Si resulta que no és just el llindar a partir del qual s’ha de tributar, perquè és baix, parlem-ne, però llavors, parlem de tots els altres casos. No em refereixo al cas del rei emèrit, que té la santa barra de no tornar al regne per no pagar tributs, ni als milionaris que tributen en alguna illa amb nom de rèptil, sinó als asfixiats pagesos, cambreres d’hotel, periodistes, radiofonistes, personal de cuina, repartidors, que tot sovint s’han de pagar els 300 euros d’autònoms per tenir dret a facturar un sou igual o més baix que aquest que diem. Per a mi, la clau de les paraules del president del PP és el verb que fa servir: “Quedar-se” els diners de l’IRPF, no pas “recaptar”. Se li veu el llautó. Jo, de vegades, quan viatjo (fora de Catalunya, esclar) i veig aquelles autopistes i carreteres tan maques, aquells trens tan nous i aquelles rotondes florides, penso: “Mira, un tros d’això l’hem pagat els autònoms”. Qui es pensa que es “queda” els impostos el líder del PP? El verb em fa pensar en la dita: “Piensa el ladrón que todos son de su condición”, que traduït a mà i sense ChatGPT, fora: “Es pensa el lladregot que tothom fot mà al pot”.
