Que sigui un llibre
Si alguna vegada he tingut un amic, si amb algú he comprès el sentit de les coses que no tenien sentit, si m'he estalviat psicòlegs i he viscut sanament la solitud i el silenci, això ho he trobat en els llibres. De fet, si he de dir quins han estat els meus herois, els de debò, encara no han sortit mai dels llibres.
Només puc imaginar un lloc millor per oblidar-se de tot que una biblioteca o una llibreria, i és la ciutat sencera el dia de l'any que s'omple de la meravella de parades plenes de literatura. I si, a més, aquest dia algú que estimes et regala una rosa, ja només queda esperar que faci sol i els plàtans descansin de pol·len per poder celebrar Sant Jordi i la mort del drac.
Quan el drac d'alè pudent té nom d'IVA, cua de serp, potes de llangardaix i ales de ratpenat, vol dir que és l'encarnació mateixa dels governants sense escrúpols que han decidit esborrar la cultura d'un país. No sé quin sant Jordi el combatrà, però la sang que vessarà quan mori, que espero sigui ben aviat, ha de fer néixer noves roses vermelles amb menys impostos. Serà més romàntic, segur, que donar el 21% del seu preu per pagar les incompetències d'uns responsables polítics i banquers que ens han pres el pèl, i de quina manera. Esclar que sempre queda el dret a somiar un país més lliure per prendre les pròpies decisions, però per a això hem de tenir l'ànima il·legal i cap por a quedar-nos sols en uns temps en què la companyia es paga amb obediència insensata.
Que sigui un llibre, doncs, la millor companyia, si pot ser viu molt millor, en funció de la vida que hi hagi deixat l'autor; volaré més lluny. Sense això, les paraules només serien paraules. Com deia Picasso, l'art és una mentida que diu la veritat. I segurament ell també deia mentides, però no pas quan pintava. L'art i la veritat han de caminar junts per poder crear escenaris fantàstics on meravellar-nos. I el plaer, Tolstoi en el seu meravellós Anna Karènina , no consisteix en la descoberta quasi impossible d'aquesta veritat, sinó en la seva recerca. Per això és tan necessària la literatura.
Recordo que quan fa anys vaig llegir per primera vegada Mirall trencat , em va fascinar el pròleg de Mercè Rodoreda en què parlava als seus personatges. El Sant Jordi de fa quatre anys, quan jo interpretava la Colometa de la Plaça del Diamant , vaig escriure que els personatges de la novel·la havien demanat sortir de les planes dels seus llibres perquè tenien vida pròpia. Avui la ciutat és un espectacle de roses i llibres i per veure'l no cal pagar entrada. Aquesta gran representació està exempta d'IVA, aprofitem-ho.