PÀGINA BORDA

El que ens queda de Leo Messi

i Jordi Borda
24/04/2017
2 min

Potser després del que vam experimentar diumenge no ho sembla, però l’individu que va revolucionar el Bernabéu i es va fer aquella fotografia mostrant al públic la samarreta blaugrana i el dorsal 10 és un ésser humà. Leo Messi -Déu ens perdoni pel que estem a punt de dir- s’acabarà algun dia. Es farà gran i ja no podrà fer exhibicions com la de diumenge, no ens podrà treure les castanyes del foc. L’entrenador Frank Rijkaard el va fer debutar al Bernabéu en un clàssic en el lloc de Giuly a la banda dreta i, des d’aquell moment, a l’ombra de Ronaldinho, Deco i Eto’o, primer, i protagonista destacat, després, ha aconseguit fer-li molt de mal al Madrid a casa seva. Quan dic que Messi s’acabarà un dia vol dir no tant que es retiri com que no tindrà forces ni energia per resoldre ell sol un partit com el del cap de setmana. Sí que conservarà, segur, aquesta capacitat d’intimidació que es va traduir en un respecte extra del Reial Madrid cap a un Barça en les hores més baixes dels últims anys.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Per això és tan important aquest estiu. Perquè els jugadors que s’incorporin a la disciplina blaugrana estan cridats a acompanyar Messi en el tram final de la seva carrera. L’argentí s’ha guanyat la condició de líder a base de partits com el del Bernabéu i a base de ser qui resol les situacions complicades dins i fora del camp. Ningú, passin els anys que passin abans de la seva retirada, li podrà discutir la condició de líder per molt que no pugui fer esprints i hagi perdut, potser, el canvi de ritme. Però sempre actuarà com a referència. Per això l’equip que l’acompanyi, els actors secundaris, el col·lectiu, serà més important que fins ara. No podem permetre’ns errors importants perquè tindran, si es produeixen, una afectació multiplicada quan Messi perdi gas i guanyi anys. Potser és massa aviat per imaginar com serà la vida sense ell, però no ho és pas per reforçar-lo i ajudar-lo a portar la pressió del número 1.

Amb tot, no només serà important aquest estiu, amb les entrades i sortides. Els pròxims anys aquesta clau tindrà una especial rellevància perquè ha de condicionar els fitxatges d’acord amb una idea. El primer moviment el veurem a partir del juny, i la resta a capítols fins que Messi -Déu vulgui que sigui molt tard- pengi la samarreta del Barça i es retiri. Perquè tot aquest pla s’activi i es faci amb criteri, cal un moviment imprescindible: la renovació. Després de la fotografia de diumenge segur que no és un problema.

stats