Què es pot copiar del concert basc
Catedràtica d'Economia (UB)Fa poc el lehendakari, Iñigo Urkullu, va afirmar que seria útil analitzar el concert econòmic del País Basc com a model de referència per a un nou sistema de finançament per a les autonomies de règim comú. Urkullu va qualificar el concert de responsable fiscalment i financerament, transparent, just, solidari i absent de cap privilegi.
Els responsables polítics d’altres comunitats van reaccionar immediatament a aquestes declaracions. Tots posaven l’èmfasi en el fet que el sistema de concert econòmic no és generalitzable i afirmaven que beneficiaria les autonomies riques i perjudicaria les pobres.
¿És un sistema fiscalment responsable? Sí. La filosofia que hi ha al darrere és que l’Estat cedeix el rendiment i recaptació de tots els impostos al País Basc, i aquests recursos, un cop fet el pagament de la quota (cupo) a l’Estat, han de ser suficients per cobrir les despeses d’aquest territori. Si els ingressos impositius són insuficients, no hi ha cap mecanisme per garantir la cobertura de les despeses. Si aquest és el cas, s’hauran d’incrementar els impostos, fent un esforç fiscal més gran. Per això Urkullu diu que el concert és un sistema de risc unilateral: la suficiència financera del País Basc depèn de la seva pròpia capacitat de recaptar impostos.
En canvi, la filosofia del sistema de finançament de règim comú és molt diferent. Aquest sistema estima les necessitats de despesa de cadascuna de les comunitats autònomes i posteriorment pretén transferir els recursos suficients per finançar-les, mitjançant la cessió de tributs o la transferència de recursos. Amb tot, l’aplicació del sistema constata que les autonomies de règim comú pateixen insuficiència de recursos perquè les necessitats de despesa estan mal calculades i cobertes. Ara bé, aquestes comunitats sempre poden reivindicar a l’Estat més recursos mitjançant la revisió del sistema per complir amb l’objectiu del model de finançament.
¿El concert econòmic és solidari? L’aportació que es fa a l’Estat a través de la quota anual vol contribuir al finançament de les càrregues generals de l’Estat i del Fons de Compensació Interterritorial, destinat a finançar inversions a les autonomies més pobres. Per tant, el concert econòmic exerceix la solidaritat mitjançant l’aportació de recursos a aquest fons. La qüestió és si l’aportació és suficient. Les xifres de les balances fiscals ens poden donar alguna pista, si bé en el seu resultat, a més del finançament autonòmic, hi influeixen altres factors.
L’estimació feta per la Generalitat ens diu que el 2014 el dèficit fiscal de Catalunya amb l’administració de l’Estat oscil·lava entre 10.450 (mètode de la càrrega-benefici) i 16.570 (mètode del flux monetari) milions d’euros, segons la metodologia de càlcul utilitzada. D’acord amb el Sistema de Comptes Territorialitzats calculat pel ministeri d’Hisenda, que aplica una metodologia diferent però que s’aproxima al mètode de la càrrega-benefici, el 2014 el dèficit de Catalunya era de 9.892 milions d’euros, una xifra que no s’allunya gaire de l’estimada per la Generalitat en la banda baixa.
En canvi, segons també el ministeri d’Hisenda, el 2014 el País Basc, un territori més ric que Catalunya en termes de PIB per càpita, va tenir un superàvit fiscal de 3.387 milions d’euros; és a dir, contràriament a Catalunya, aquest territori foral no aporta en termes nets recursos a l’Estat, sinó que en rep, ja que la seva balança fiscal resulta positiva. Per tant, si comparem la situació del País Basc amb Catalunya, com podríem fer amb altres autonomies, sí que sembla que el concert econòmic porta a una situació privilegiada.
¿El concert econòmic es pot generalitzar? Arribats a aquest punt, crec que el lector ja pot endevinar la resposta. El model del concert econòmic aplicat al 100% tal com ara funciona no és viable generalitzar-lo. Només seria viable per a les comunitats riques: la seva economia els proporcionaria prou recursos fiscals per finançar les despeses. Les autonomies pobres, en canvi, no tindrien prou recursos i no hi hauria cap mecanisme de solidaritat que els compensés la insuficiència. D’altra banda, no tindria sentit que l’Estat es quedés sense ingressos impositius, ja que tots estarien en mans de les comunitats autònomes, i amb els instruments per fer política fiscal notablement reduïts.
Per tant, ¿què es pot copiar del concert econòmic basc? Al meu entendre, es pot copiar la part de responsabilitat fiscal i autonomia tributària que comporta, i aquest és l’aspecte que potser Urkullu volia subratllar en dir que podia ser un model de referència. L’ampliació de la cessió de tributs i de més responsabilitat fiscal, tant normativa com de gestió, s’hauria de tenir en compte en el moment de dissenyar el nou sistema de finançament autonòmic. Ara bé, no és necessari que totes les autonomies assumeixin més responsabilitat fiscal si no ho volen. S’ha de donar pas a un sistema asimètric, en què les comunitats que ho desitgin, com ara Catalunya, puguin assolir més cotes de responsabilitat fiscal, formant una hisenda pròpia, i aportar una quota de solidaritat justa a la resta de l’Estat, com sempre s’ha plantejat des de Catalunya.
