El que passa entre l’estiu i la ‘final four’
El calendari de l’handbol professional és una bogeria. Els jugadors internacionals dels equips d’elit jugaran en poc més de 10 mesos la lliga estatal, els diferents tornejos amb format KO, la Champions, l’Europeu de seleccions, el preolímpic i els Jocs de Tòquio. Animalades del segle XXI. Les coses són com són. Els despatxos, amb les seves decisions, marquen de retruc la credibilitat de tot un projecte. El Barça d’handbol ha fet virtut de la ineptitud dels experts vestits amb mocassins i americana aixecant tres títols en quinze dies de competició oficial. Aquesta intensitat ha fet que l’equip fos notícia sistemàticament, i amb raó. L’inici de la temporada regular, amb golejada contra l’Anaitasuna, anirà retornant a poc a poc la realitat de l’ecosistema de l’handbol blaugrana.
És la seva particular travessa del desert fins a les noves finals i les fotografies aixecant títols. La secció torna a la quotidianitat, a la lluita per enganxar els socis i als partits de Lliga Asobal entre setmana que costen tant de justificar des del punt de vista de l’espectacle. Els reptes dels dirigents han de ser els esportius, els obvis, però també els que asseguren el relat mediàtic dels partits. La temporada del Barça no pot interessar només quan torna a fer el rècord de victòries domèstiques i en el pic d’adrenalina de la final four de la Lliga de Campions. El conjunt de Xavi Pascual té corda per a molt més. El repte ha de ser intentar no conformar-se amb el discurs victimista que encoloma els mals endèmics de la disciplina a Espanya. El Barça ha de ser el primer que vegi el calendari regular com una oportunitat i no com una obligació tediosa. La presència del president Josep Maria Bartomeu en el debut a la Lliga Asobal és un primer bon símptoma. Per moments ha semblat que la secció del 40x20 no entrava en els plans de la directiva per promocionar la marca Palau Blaugrana, com sí que ha passat amb el bàsquet.
La presentació de Luka Cindric no va tenir el glamur de les que s’han fet sobre el parquet de la pista i Abel Serdio pràcticament va haver de demanar permís per fotografiar-se amb la seva nova samarreta en un acte improvisat a la Ciutat Esportiva Joan Gamper, dret i sense roda de premsa. Els detalls compten. El club s’ha de creure el producte per vendre’l i, per tant, perquè funcioni. Seria una llàstima no fer lluir el Barça de Luka Cindric, de la seva societat amb Aron Pálmarsson i de la retirada de Raúl Entrerríos.
