Abans que 8TV no se’n vagi a negre
Aquest és un any decisiu per a 8TV. L’etapa agònica que viu des que fa un parell d’anys es va decidir tallar d’arrel la perpètua sagnia econòmica -assumint que es condemnava a la residualitat- no es pot perllongar en el temps: senzillament, no té sentit. Es diria, fins i tot, que el Grupo Godó vol deixar esllanguir el canal per minimitzar el dany d’imatge quan decideixin desendollar-lo. Difícilment es posarà una nova temporada en marxa, al setembre, si 8TV roman embarrancada com una de les cinc televisions menys vistes de les 40 que arriben de franc a Catalunya. Aquest gener tan sols ha pogut esgarrapar un 0,6% de quota.
Els propietaris de 8TV semblen haver tirat la tovallola. El malaguanyat acord amb Mediaset del 2015, tot i que mal plantejat, va ser almenys l’últim intent de jugar a l’atac. Des de llavors, només ha seguit el desballestament de la graella, peça a peça: 8 al dia amb Josep Cuní, Aruscitys, La nit a 8TV...
En determinats moments -i amb substancial suport institucional-, el Grupo Godó va fer provatures sinceres d’establir una alternativa privada a TV3. Però ha arribat l’hora d’admetre obertament que no se n’ha sortit i, per tant, cal pensar quines són les conseqüències dels dos escenaris de futur que s’obren.
La primera possibilitat és que s’opti per tancar el canal. És una decisió trista per a l’espai català de comunicació, però totalment legítima: a ningú se l’ha d’obligar a perdre diners en una aventura per a la qual no es veu cap futur. Si això ha de ser així, aleshores caldria treballar des d’ara mateix per saber si hi ha alguna iniciativa alternativa que vulgui recollir aquest testimoni i facilitar-li la transició.
Em preocupa més l’altra opció: la de mantenir el canal com la segona televisió no esportiva menys vista de Catalunya, però havent aconseguit un equilibri pressupostari gràcies a la renúncia.
M’explico. 8TV rep diners públics sobretot per dos conceptes: publicitat institucional i subvencions estructurals d’ajut al català. Però hi ha una tercera entrada que, tot i ser privada, té una derivada pública important: són els diners que hi envia el Barça per poder emetre Barça TV en el múltiplex de la TDT que es va atorgar a Godó.
Jo soc francament pessimista sobre la possibilitat de tenir una televisió privada a la Catalunya autonòmica. Però si algú té un projecte versemblant i viable -que m’afanyo a dir que no en conec cap- hauria de poder comptar amb aquest suport. Seria tremendament injust que una borsa de recursos públics quedés bloquejada per un canal que només donés beneficis d’aquesta manera artificial.