“És que no en tenim ‘ni flowers’, de les Terres de l’Ebre”

-Nen, què fas, amb la persiana mig abaixada? Que no has d’obrir?

-És que me’n vaig a Amposta, Conxita! Ara vindrà el jefe, jo només he vingut a deixar els diaris, i ara espero uns col·legues que em passaran a buscar...

-Ai, tens raó, que avui és la manifestació contra l’Ebre...

-Contra l’Ebre no, a favor!

-Bueno, ja m’entens! Contra el Pla Hidroil·lògic de l’Ebre, volia dir, que ja ho sé, jo, com es diuen les coses!

-No, si massa que ho sap, si li diu Pla “Hidro-il·lògic”...

-Què remugues?

-No res, no res, tossia.

-Doncs si t’han de venir a buscar aquí ja em podries fer un cafetó, mentrestant, i posar-me una pasteta, així podria fullejar una mica els diaris...

-Va, perquè és vostè, eh? Però quan arribin els col·legues marxo cagant llets!

-Si seran cinc minuts de no res, home... Mira, tots els diaris parlen d’això d’Amposta! Ai, si m’hagués agafat més jove prou que hi baixaria, que fa anys hi vam anar amb el meu Antònio, amb el 4L, que van fer una arrossada amb els de l’empresa, i mira si fa anys que encara me’n recordo! El que no sé és si era a Amposta mateix o a Castelló de la Plana...

-Doncs si s’hi vol apuntar ja ho sap. A la furgoneta li podem fer un lloc...

-Que no agafeu el tren?

-Què va! Un col·lega que és d’allà ens va dir que Amposta no té estació... De tota manera, es veu que per arribar-hi des d’aquí amb tren hauríem d’haver sortit fa dos dies amb sac de dormir i provisions... Diu que del tren que va al Montsià en diuen el tren de la mort, ja es pot imaginar el tema!

-Oh, quins noms de posar! Això deu venir de la nuclear...

-De la nuclear? Quina nuclear?

-Coi, la nuclear d’Ascó! És a l’Ebre o no és a l’Ebre, Ascó?

-Hòstia, deixi’m mirar el Google Maps... Ui, sí, però és molt més amunt, ja és una altra comarca... Pff, aquí dalt no en tenim ni flowers, de les Terres de l’Ebre...

-Oh, ves, si no surten a la tele...

-Miri, aquí al costat d’Ascó hi ha Flix! ¿Sap on hi ha la fàbrica aquella d’Ercros que va estar tirant mercuri i residus radioactius i no sé quines merdes més a l’Ebre, i que han estat la tira d’anys per descontaminar-ho? Això sí que hi va sortir, a la tele!

-Perquè són desgràcies, tu diràs...

-Com els correbous, em cago en tot.

-Oh, i com aquell monument franquista de Tortosa, que ho van dir als Matins, no ho vas veure? Al mig del riu, és, i ben gros, eh? Quaranta-cinc metres d’alt, van dir!

-Esclar, no fos cas que als que van perdre la guerra els passés per alt...

-Ai, senyor... Entre nuclears i monuments de Franco i porqueries, aquest riu Ebre és ben bé que ha estat de pega.

-Doncs aquí estem nosaltres per defensar-lo, Conxita! Ai, sona un clàxon?!

-¿Aquests escabellats que et fan senyals són els teus amics?

-Hòstia, ja són aquí, he de marxar, Conxita! El jefe deu estar al caure, si el vol esperar, li deixo les claus!

-Aiiii, va, tira, i vigileu que no us perdeu!