Que et moqui la Joan (Baez)
Jo he estat a l'Acadèmia Sueca. Vaig anar a entrevistar a qui n'era portaveu, Peter Englund, un historiador notable. L'Acadèmia és un lloc modest, amb un terra de fusta que grinyola i unes catifes esfilagarsades. Ens van ensenyar la sala on trien els Nobel de literatura. És una mena de menjador burgès una mica gran que té enmig de la taula una mena de gerra de cervesa metàl·lica. Els suecs membres hi fiquen paperets amb noms i acaba sortint Bob Dylan. Simple. Les finestres donen a uns edificis del costat i Englund ens va explicar, tot fent-se l'interessant, que van haver de blindar els vidres després de la persecució a Salman Rushdie.
A mi els escandinaus, més que civilitzats, sempre m'han semblat pobles orats. Molt igualitaris i pacífics però amb un bull de menys. Entre ABBA i el death metal noruec. Entre Kaurismäki i Von Trier, de la Mediterrània estant, la gent que ha inventat Ikea i el Lego no poden fer-nos res més que por.
Això ve al cas per la polèmica del Nobel a Dylan. El cantant de veu nasal, que es creu encara un contestatari, s'ha posat en plan Sartre meets Pynchon i ha desaparegut del mapa sense dir ni ase ni bèstia. Els suecs, que tenen pasta gansa per donar-li, el van trucar per si volia un taló o una transferència. Davant de la rebequeria del cantant hippy, Sara Danius, portaveu de l'Acadèmia, va ser clara: ‟Mira, Bob, aquí tens el premi. Si el vols l'agafes i si no que et moqui la iaia!”
Si comparem la trajectòria de Dylan i la de l'Acadèmia en termes subversius, ho peten els suecs.Uns paios que han donat el Nobel a nazis com Knut Hamsun, cursis com Pearl S. Buck, o han arribat a premiar un xicot de la Preysler. ¿Uns que han tingut els nassos de deixar sense premi Kafka, Joyce o Guimerà creieu que els impressiona que Dylan s'amagui? ‟Ara hi corro!”, diuen els acadèmics davant el postureig del ianqui. Encara més. Són capaços de polir-se la pasta o de donar-li l'any que ve el Nobel a Leonard Cohen només per fotre. No us enganyeu, la contracultura són ells. Quan els vaig visitar, enmig de l'hivern escandinau, només tenien per escalfar-se un radiador elèctric al costat del piano. Amb un parell.
