Què és un api?
Al Carrefour de Sant Cugat, la jove caixera, simpàtica i atrafegada, va passant les bosses de verdures per la màquina que n’escaneja el preu. De petita, recordo que em feia una il·lusió màxima aquesta feina, perquè llavors no existien els codis de barres, i el personal de la caixa d’una botiga el que feia era teclejar l’import a la màquina. Teclejar l’import... Hauria mort per poder-ho fer un sol cop.
La caixera passa una bossa de reixa amb dues albergínies, un pebrot (amb el preu, que jo mateixa l'hi he enganxat) i una bossa de pomes (també amb el preu que jo mateixa hi he enganxat). Llavors passa l’api sencer, que m’ha dit l’encarregat de la fruiteria que no cal pesar, perquè “té preu unitari”. La caixera l’agafa perplexa i jo li explico això, que l’encarregat m’ha dit que no cal pesar-lo. “Sí”, fa ella, “Però què és?” Primer no l’entenc. Després sí. Vol que li digui el nom d’aquella verdura, per poder-ne teclejar el preu. No sap què és. No sap com se diu. “Ah, un api?”, dic jo. I ella, tota natural: “És que encara no he tingut temps d’estudiar-m’ho”.
Pot semblar molt boig que una persona que probablement sí que sap qui és C. Tangana o coneix els dos ingredients que calen per fer un gintònic no sàpiga què és un api. Però jo ho trobo normal. Per què hauria de saber quina és aquella estranya verdura? Que potser la necessita? L’ha de tirar al caldo? No, no en fa, de caldo. Em sembla que, a la seva edat, un cop em van enviar a comprar un carbassó i vaig tornar amb un cogombre. Tant se me’n fotia. La qüestió és aquesta: hom aprèn allò que li interessa i la prova és que gairebé tothom, sigui com sigui, estudia i es treu el carnet de conduir. Jo aconsello a la Generalitat actuar. I actuar no vol dir fer una campanya explicant el que són les verdures i en especial l’api (ni se la miraran). Actuar vol dir que, a partir d’ara, hem de fomentar que als botellons il·legals s’hi preparin Bloody Marys. És la manera.
