Què és un diftong

Quan era petit, m'explicaven que un diftong eren dues vocals en una mateixa síl·laba, però després vaig saber que una síl·laba només pot tenir una vocal, i això em va provocar una crisi de la qual m'ha costat refer-me.

Els manuals gramaticals tendeixen a una terminologia propícia a les contradiccions. Pocs deixen clar que vocal té un sentit fonètic i un altre de fonològic que poden entrar en conflicte. Fonèticament, és un so que no obstrueix la sortida d'aire. Fonològicament, és el nucli d'una síl·laba.

En algunes llengües un so consonàntic pot fer de nucli sil·làbic, com la l anglesa de table , i dues vocals fortes ( a , e o o ) poden fer diftong, com la ae de rosae en llatí. Però els diftongs catalans els formen sempre i o u amb un altre so vocàlic fent de nucli.

La i i la u són semivocals si van després del nucli sil·làbic, com a ai-re o cau-re ; semiconsonants, si van abans del nucli dins una síl·laba començada en consonant, com a llen-gua o qua-tre ; i consonants quan són inici absolut de síl·laba, com a io-de o ca-uen .

Un concepte confús és el de diftong creixent , perquè segons el DIEC2 el formen una semiconsonant i una vocal, cosa que n'exclouria io-de i ca-uen , que sí que ho són segons l'esborrany de gramàtica de l'IEC.

Aquest esborrany opta per anomenar consonants graduals tots els sons vocàlics que no fan de nucli sil·làbic (siguin consonants, semiconsonants o semivocals) i defineix diftong com el grup fònic format per una vocal i una consonant gradual.