Que comenci una legislatura més social
Si podem treure una lliçó de la crisi econòmica que hem viscut els últims anys i de la crisi social que encara patim és que no ha impactat en un únic àmbit de la vida de les persones. La crisi, en la població més vulnerable, ha afectat els múltiples llaços que la mantenien unida a la xarxa de la seva comunitat. Ha afectat l’ocupació i l’accés a un habitatge digne. Però també ha afectat l’accés a les necessitats bàsiques com l’alimentació o els subministraments, i les cobertures de protecció social. Ha malmès els nuclis familiars, dificultant als infants i adolescents un futur professional de qualitat i als majors de 45 anys la inserció laboral, i agreujant encara més una de les facetes encara massa desconegudes de la pobresa: la feminització. La privació material de les famílies és cada vegada més palpable. Aquests aspectes i molts altres han incidit d’una manera clara en la salut, i en particular en la salut mental de gran part de la població vulnerable del nostre entorn.
El nostre sistema de benestar encara presenta molts reptes per poder fer decréixer les desigualtats i la injustícia en la població. L’objectiu d’assolir un país socialment més just es fa encara més difícil sense un tercer sector fort. Però la crisi, primer, i la situació política, aquests últims mesos, han posat en greu risc molts serveis i programes socials de les entitats, amb impacte sobre milers d’usuaris vulnerables, i han posat en evidència la fragilitat i la inestabilitat d’algunes de les modalitats de finançament públic, com les subvencions anuals, que sostenen molts d’aquests programes i serveis.
Per tots aquests motius, resulta imprescindible, urgent i coherent disposar d’un govern efectiu al Palau de la Generalitat que impulsi una legislatura més social. Alhora, cal demanar amb tota la força que s’aixequi l’article 155, que s’alliberi els polítics que són a la presó i que es deixi tornar els polítics que són a l’exili per defensar unes opinions polítiques i democràtiques.
Necessitem, doncs, posar fil a l’agulla a una nova legislatura per tal de defensar els drets socials dels milers de persones en situació vulnerable del nostre país. Una legislatura per consolidar la implementació de la renda garantida de ciutadania, per garantir l’existència de places suficients en centres residencials, centres de dia i centres ocupacionals per a persones amb discapacitat, malalties mentals o addiccions, per desenvolupar una nova llei que abordi la regulació del mercat de lloguer... només per posar tres exemples. En definitiva, necessitem reforçar les polítiques predistributives i de garantia de drets socials en l’àmbit educatiu, de l’habitatge i del mercat de treball, a fi de frenar l’increment de les desigualtats socials al nostre país. Només dues dades per clarificar i contextualitzar la situació descrita anteriorment: 352.200 aturats, un 74% del total, ja no cobren cap prestació, i un total de 234.600 assalariats guanyen un salari mitjà mensual que és inferior als 710,1 euros.
La crisi no només ha lesionat greument els col·lectius més vulnerables sinó que ens ha fet a tots molt més vulnerables del que ens pensàvem que érem. Mentrestant, les més de 3.000 entitats socials del país hem atès l’últim any un milió i mig de persones, un 2,2% més que l’any anterior. Les entitats socials del país ens sentim plenament coresponsables a l’hora de superar la profunda crisi que ens afecta, estar a l’altura en la cruïlla històrica i política que estem vivint, i construir un futur per a Catalunya amb més cohesió social, menys desigualtats i més benestar per a tota la ciutadania.
Ens trobem davant d’una situació política i social que ens ha d’obligar a mirar endavant. Tenim els objectius clars i no ens podem desviar, perquè, si no, hi pot haver un retrocés en les polítiques de cohesió social, una pèrdua dels drets socials conquerits i un afebliment del teixit d’entitats socials que el nostre sistema de benestar no es pot permetre.
