Potser que ens civilitzem, o prendrem mal

L'odi que els controladors s'han guanyat a pols i la indignació brutal que han provocat en la societat desemboquen una escalada demagògica molt perillosa. Tant el govern espanyol com els controladors haurien d'estar profundament avergonyits que hagi calgut cridar l'exèrcit. Aquí no hi ha herois, hi ha un autèntic desastre. La lliçó que s'extreu és encara molt més greu que el desgavell que han provocat. Donen tota la raó als nostàlgics que creuen que només la força ho arregla tot.

Ja sé que encara que hi hagi anat l'exèrcit no estem parlant d'una guerra, però l'enfrontament civil no ens convé gens ni mica. Que l'única solució hagi estat militar ens obliga a extreure una lliçó urgentment i civilitzar-nos. La metàfora d'una invasió de soldats potser excita a alguns, però l'últim que ens faltaria ara és enyorar tancs enlloc.

Els anys que vénen, en què cada cop hi haurà més diferències, pot crear una divisió civil entre els que tenen feina i els que no en tenen. Haurem d'aguditzar l'empatia, la capacitat de posar-nos a la pell de l'altre, per no prendre mal. La tendència a queixar-nos per sistema és patètica si no és té en compte el context. I quan sobrepassa tots els límits ja és indigne. S'imposen temps en què caldrà ser més agraït amb el que tenim i posar una dosi de sentit comú al servei de la convivència. El missatge d'aquests moments, assumir que sense la força militar no ens entenem ni respectem, és tristíssim. I sobretot em fa molta por.