Per què 'bo porqueria' I no 'bo escombraria'

Ahir parlàvem del bo porqueria. ¿No n'hauríem de dir bo brossa o escombraria, com també se sent força? Diguem d'entrada que el bo porqueria és el que dóna molt a can vi de córrer un gran risc. L'ús de porqueria en casos com aquests es remunta al terme junk food , encunyat el 1972 pel microbiòleg Michael Jacobson per referir-se al menjar poc sa. En origen junk vol dir tot el que ja no fa servei i tendim a treure'ns de sobre i, per extensió, es diu del que no val res: "The film was junk" , "El film no valia res".

La junk food es va traduir per comida basura perquè basura també pot voler dir cosa que no val res : "Lo que dices es basura" . Ni brossa ni escombraria tenen aquest sentit, i sí que el té porqueria : un film pot ser una porqueria, no pot ser mai una escombraria o una brossa. Per això hem de dir teleporqueria, contracte porqueria, menjar porqueria i totes les altres porqueries que us pugueu imaginar.

Per no dir bo escombraria hi ha una raó de més pes, i és que escombraria en català no existeix. Com acaballes , pessigolles o postres , escombraries pertany als pluralia tantum o mots que només tenen plural. Pel que fa a la brossa, és massa vegetal per associar-la a res que sigui repugnant. Però aquest mateix sentit, que recull molt bé desbrossar ("Desbrossar un camí"), permet usar-la per referir-nos al que fa nosa per veure el que interessa. I per això en diem correu brossa de l' spam .