Quatre normes per a la 'Bidenomics'

Ja hi tornem a ser. Per segona vegada en 12 anys, un president demòcrata acabat d'elegir hereta una economia en greus dificultats. I, si bé és difícil centrar-se en coses com aquestes després de l'intent de cop d'estat trumpista de la setmana passada, hi ha molt en joc en el pla de Joe Biden per afrontar la calamitat econòmica que tenim al davant.

L'estret marge que els demòcrates tenen al Congrés farà que els objectius progressistes més ambiciosos quedin en suspens. Però el paquet de rescat que Biden va fer públic dijous ja és un senyal que el nou president no farà gala de la cautela excessiva que va inhibir la resposta del president Barack Obama a la crisi econòmica. I, amb tot, per si a l'equip de Biden hi ha algú que no n'estigui convençut, permetin-me oferir quatre regles, basades en la dura experiència, que haurien animar-los a ser audaços a l'hora de gestionar el caos en què ens trobem.

Regla 1: no dubtin del poder que té el govern per ajudar. L'última vegada que els demòcrates van arribar a la Casa Blanca, es trobaven encara en una mena de vergonya reflexiva, a mig camí d'acceptar el dogma conservador que diu que l'estat sempre fa més mal que bé. Tot el que ha passat des del 2009 ens diu que la despesa pública pot ser enormement beneficiosa.

¿Recorden com els republicans denunciaven el pla sanitari d'Obama, l'Obamacare, i fins i tot l'arribaven a comparar amb l'esclavitud? Doncs resulta que, malgrat els seus defectes, la Llei d'Assistència Sanitària Assequible (ACA) ha fet baixar dràsticament el nombre de nord-americans sense cobertura sanitària, i ha donat a moltes persones una nova sensació de seguretat al saber que no podran negar-los l'assegurança pel fet de patir afeccions mèdiques preexistents. Els intents republicans de revocar la llei han sigut una de les raons principals per les quals ara els demòcrates controlen el Congrés. Més recentment, la llei CARES (llei d'ajuda, alleujament i seguretat econòmica contra el coronavirus), que va proporcionar ajuda a les empreses, va ampliar les prestacions per desocupació, va enviar xecs a la població, etcètera, va alleujar enormement els danys causats per la pandèmia. Pot ser fins i tot que la pobresa disminuís mentre la llei estava plenament vigent.

Biden proposa que s'aprovi un altre gran paquet d'ajudes, que inclou una nova iniciativa per reduir la pobresa infantil, i és possible que aviat prengui mesures perquè l'ACA ampliï les seves cobertures i atengui un nombre més gran de ciutadans. Ha de pressionar amb força en els dos fronts: l'experiència recent demostra que una despesa pública intel·ligent pot millorar molt la vida dels nord-americans.

Regla 2: no s'obsessionin amb el deute. Els advertiments constants sobre els perills de l'endeutament públic ja van coartar el programa d'Obama. Biden no hauria de permetre que torni a passar.

El cas és que les funestes prediccions dels rondinaires del dèficit mai es van materialitzar, i actualment el consens entre els economistes és que el deute és un problema molt menor que no es pensava. Entre altres coses, encara que el nivell d'endeutament federal pugui semblar elevat, els baixos tipus d'interès fan que la càrrega que suposa el pagament d'aquest deute sigui de fet molt baixa en termes històrics. Ah, i no s'hauria de donar crèdit al que tots sabem que arribarà: una suposada preocupació pel dèficit per part dels republicans, que clamaven contra el deute durant el mandat d'Obama i, després, durant el de Donald Trump, van imposar una baixada d'impostos enorme i sense contrapartides.

Regla 3: no es preocupin per la inflació. Les constants advertències sobre l'ascens disparat de preus, combinades amb les afirmacions falses que el govern està ocultant la taxa d'inflació veritable (no, aquest tipus de coses no van començar amb Trump) van caracteritzar també els anys d'Obama, però la inflació mai es va enlairar. No obstant això, els sospitosos habituals estan redoblant esforços per tornar a llançar el mateix missatge.

De manera que ara és un bon moment per posar l'accent en una lliçó clau apresa durant els anys de Trump: podem mantenir una economia "calenta", amb poc atur i grans dèficits pressupostaris, sense que la inflació es desboqui. I Biden ha de fer tot el possible perquè l'economia nord-americana torni a escalfar-se. Però sense esperar cap ajuda del partit de l'oposició.

Regla 4: no comptin que els republicans els ajudaran a governar. El pecat original de la política econòmica d'Obama va ser el fluix estímul del 2009. La llei de recuperació i reinversió nord-americana va ajudar a estabilitzar l'economia, però es va quedar molt curta, tenint en compte la profunditat de la crisi. I no ho dic a toro passat: alguns ja ens estiràvem els cabells públicament en aquell moment. Una de les raons per les quals el pla es va quedar tan curt va ser que Obama va intentar obtenir el suport dels dos partits, en lloc d'utilitzar la reconciliació per tirar-lo endavant amb els vots demòcrates (que és com els republicans van aprovar la baixada d'impostos del 2017). Però aquest suport no va arribar mai. Al contrari: la lentitud en la recuperació va ajudar el Partit Republicà a aconseguir el poder de la cambra el 2010, cosa que va fer possibles anys de sabotatge polític.

Biden no ha de cometre el mateix error. Està bé que esperi uns dies per donar a alguns republicans l'oportunitat de pujar al carro, però no pot permetre que l'intent d'arribar a un suport bipartidista porti a polítiques descafeïnades. El que és trist és que Biden no pot esperar cap ajuda significativa per governar del Partit Republicà actual, que en la seva major part s'ha passat dos mesos rebutjant uns resultats electorals ben clars. Molts congressistes van votar perquè es rebutgessin els vots electorals fins i tot després que una multitud saquegés el Capitoli. Biden no ha de permetre que la manca de suport bipartidista faci descarrilar el seu programa polític. Als votants no els importa el procés, els importen els resultats.

Resumint, el missatge és: "A qui li importen els maleïts torpedes, endavant a tota màquina". No s'hauria de permetre que una ideologia caduca, unes preocupacions econòmiques fingides o la vana esperança de la cortesia s'interposin en l'aplicació de les polítiques que els Estats Units necessiten.

Traducció: Toni Güell Ayza

Copyright The New York Times