Quatre maneres d’intervenir TV3 (i totes dolentes)
En el seu primer paper per al cinema -a l’excel·lent pel·lícula The killers - Burt Lancaster interpretava un home que, sabent que dos sicaris de l’hampa el buscaven, en comptes de fugir s’estirava al seu llit d’hotel per esperar la seva inevitable visita, mentre el director Robert Siodmak narrava amb hàbils flash-backs els esdeveniments que havien conduït a una situació tan penosa. Aquest cap de setmana, circulava per WhatsApp el rumor que Vicent Sanchis, director de TV3, estava apostat al seu despatx, esperant amb resignació la visita de la repressió caqui, tricorniada i emmanilladora.
No era el cas, tal com ell mateix va confirmar-me en un missatge, amb el seu to burleta habitual.
Sí que és veritat, en canvi, que a TV3 hi ha unes càmeres preparades -des de fa onze dies, em diuen- per filmar la irrupció de la Guàrdia Civil, si s’esdevé. Seria un error flagrant de l’Estat, que jugaria en contra dels seus interessos. Però tenint en compte la resposta aplicada fins ara -una peculiar barreja d’histèria i barroerisme jurídic, salpebrada de pollets animats i altres ridículs- no es pot descartar res.
Des del punt de vista d’estalviar-se el retrat, el més efectiu és deixar Sant Joan Despí en pau i enfilar la carretera de l’Arrabassada, arribar a la Torre de Collserola i allà ordenar als tècnics -que no són de la Corporació, sinó de Cellnex- que desconnectin l’emissió. Però això tindria un cost d’imatge sever. Tampoc sembla viable fer com amb els Mossos i enviar un coronel a la televisió i un altre a la ràdio a decidir continguts. Només cal veure de quina manera organitzacions sindicals crítiques amb el que jutjaven un excés de sobiranisme en la línia editorial s’han posicionat en aquesta ocasió de manera clara pel dret a decidir i en contra de la repressió. La casa seria ingovernable (i la mesura, altra vegada, de difícil encaix en una Europa preocupada, malgrat el seu silenci fariseu).
Hi ha també l’opció de detenir els directius. Gràcies per la fotografia, altre cop, però per una desobediència la mesura laminaria també el poc crèdit internacional que li queda a Rajoy.
El més probable és el més prudent, però també el menys vistós: amenaçar amb sancions als directius. Qualsevol altra mesura pot saltar a l’arena internacional amb virulència i ser contraproduent. Però això suposa, aleshores, renunciar al cop d’efecte que busca l’Estat, patèticament necessitat de demostrar -no sé si als altres o a ell mateix- que manté l’autoritat.
La temptació de la desproporció és intensa, doncs. Potser sí que TV3 serà, al final, la Gran Badada que busca el sobiranisme.