L’Abi Enrech, una de les millors còmiques i persones que conec, propietària i ànima de la llibreria La Llama, especialitzada en humor, té un monòleg meravellós sobre els preppers. Aquest terme és el nom que es dona a persones individuals o grups que es preparen per a qualsevol mena d’emergència. Es formen en primers auxilis i en autodefensa i emmagatzemen productes que, en cas de qualsevol atac, els permetin sobreviure. En el seu monòleg, l’Abi fa un curs exprés de com ser prepper i, sobretot, ens alerta del que suposa un llast. I el pitjor llast som les persones. “Sou llast!”, crida l’Abi, cosa que no fa mai fora de l’escenari.Som llast, efectivament, perquè la majoria no vivim amb la previsió que el món pot col·lapsar en qualsevol moment i tenim un estoc relatiu de productes bàsics. Jo, per exemple, seria mitjanament prepper quant a rebost, perquè entro en pànic si em quedo sense sucre, arròs, cafè o mocadors de paper. O paper de vàter i xocolata. O aigua amb gas. No continuo, que em delato. Però estem d’acord que, a part de la gent més despreocupadament feliç i la més tristament pobra, qui més qui menys té un estoc confessable.
La UE acaba de proposar, davant les amenaces bèl·liques, climàtiques i pandèmiques, que totes les llars europees tinguin un kit d’emergència per sobreviure tres dies sense ajuda externa. El quart dia vindran a rescatar-nos. O a matar-nos. O el terme mitjà. La comissària europea de Preparació i Gestió de Crisis i Igualtat, Hadja Lahbib, ha fet un vídeo paròdic sobre el que porta a la seva bossa per mostrar-nos què necessitem posar al nostre kit d’emergència. Aigua, aliments, farmaciola, espelmes, carregadors de bateries, ràdio... La intenció de la UE fent aquest vídeo era no alarmar la població i treure ferro a tanta amenaça, però, en realitat, s’estan fotent de nosaltres per partida doble: primer perquè és impossible no espantar la ciutadania si demanes que es preparin per a una possible catàstrofe, i després perquè d’aquesta manera et creus que justifiques tota la compra d’armament per a la seguretat i bla, bla, bla. I a sobre has de sentir l’excap de la diplomàcia europea, el desinfectador patri Josep Borrell, dient que els europeus han de recuperar la “mentalitat de guerrer” perduda. El veig posant-se l’armadura i a primera línia de foc. No.
L’amenaça és bàsicament bèl·lica. Com diu l’Abi, el llast som les persones. Si necessitem aquest kit és perquè hi ha altres persones, i nosaltres mateixos com a humanitat, que generem situacions perquè es donin aquestes emergències. ¿I què faran les persones amb les persones que no tinguin el kit? ¿Què farem amb les que sempre esperen que tu organitzis les trobades i compris el regal? És evident que molta gent no tindrà aquest kit, però si hi ha la necessitat real de fer-lo servir, s’aprofitarà de qui hagi fet la previsió. És el problema dels preppers, que poden acabar sent subministradors involuntaris dels llasts que els envolten. Per no parlar de la caducitat del kit. ¿Quants kits caducats haurem d’acumular? Pot passar que consumim coses del kit perquè estem en contra del malbaratament, i que justament quan ho fem es compleixin totes aquestes amenaces terribles. Aleshores, ¿què serà més catàstrofe, la catàstrofe en si mateixa, haver consumit part del kit abans d’hora o anar acumulant kits? ¿I per què al kit d’emergència no hi ha posat cap ampolla de cava per celebrar que has sobreviscut els tres dies... i el quart la UE proveirà?
Passi el que passi hem afegit una nova necessitat a la nostra vida. I una altra angoixa. Però ens sentim molt més protegits.
