Quantes nacions veu aquí?
Feijóo va pensar que si ell, un espanyol del PP gallec, venia a Barcelona i deixava caure que Catalunya era una nacionalitat (“igual que Galícia o el País Basc”) tothom entendria que estava fent un compliment seductor a l’amfitrió sense sortir-se de la Constitució i marcant distàncies amb els seus predecessors. Va ser convenientment multat per la patrulla mediàtica, i Feijóo va haver de sortir a aclarir que de nació només n’hi ha una. Però com que en política tot s’aprofita, Arrimadas va anunciar ahir que vol corregir l’article 2 de la Constitució espanyola perquè no hi digui més “nacionalitats i regions”, ho deixi en regions i així no hi hagi qui es pensi que la seva és una autonomia premium.
Al debat televisiu de les eleccions generals del 2019, Rivera va treure un cartellet amb un mapa d’Espanya i li va preguntar a Pedro Sánchez: “Quantes nacions veu vostè aquí?”, i Casado li va preguntar: “Catalunya és una nació?” Zapatero ha reconegut que si fos a fer ara, no repetiria la frase del 2004 al Senat: “El concepte de nació és discutit i discutible”.
I així estem, negant l’evidència de la plurinacionalitat i vivint del nacionalisme únic i excloent, que va conèixer un dels seus pics més alts amb el discurs de Felip de Borbó el 3 d’octubre del 2017. El van comparar amb el discurs del 23-F del seu pare, l’home que després d’acceptar i amagar un regal de 100 milions de dòlars, fer regularitzacions a Hisenda per valor de cinc milions d’euros i aprofitar-se personalment de la inviolabilitat i de la prescripció, ha passat de dir “Ho sento molt” a “Quines explicacions? Ha, ha, ha...” I els de la nació única, encantats.
