El Qatargate i el control de les ingerències
El divendres 9 de desembre, Dia Internacional de la Lluita contra la Corrupció, serà una data que no s'oblidarà fàcilment a les institucions europees. Es feia públic que la Fiscalia Federal belga estava duent a terme una macrobatuda relacionada amb actes criminals que tenien per objectiu aconseguir el favor de persones amb responsabilitats de la UE. Més d'un país estava sota sospita. En pocs dies el prisma es va ampliar de Qatar al Marroc i ja ningú s'atreveix a dir on pot acabar l'ona expansiva. El terratrèmol al centre polític europeu encara no s'ha aturat i ja ha passat una setmana des d'aquell moment.
Sent el Parlament Europeu la institució sota sospita, la seva presidenta, Roberta Matsola, va aprofitar l'obertura del ple a Estrasburg el dilluns 12 per defensar la institució. Va informar sobre la voluntat de desposseir Eva Kaili, la principal sospitosa en aquell moment, del seu càrrec com a vicepresidenta del PE, va emfatitzar la idea que la democràcia europea estava "sota atac" i va demanar que s'aturés l'aprovació de l'informe sobre eliminació de visats per Qatar que s'havia d'adoptar aquesta mateixa setmana a Estrasburg. Metsola va posar a disposició de les autoritats belgues els serveis del PE per ajudar en la investigació i va informar que no hi hauria impunitat, afectés a qui afectés.
Davant el risc que l'ombra de la sospita s'estengui a la institució i no només a aquelles persones directament implicades, el Parlament Europeu va aprovar el dijous 15 una resolució per "augmentar la transparència i la rendició de comptes a les institucions europees". La resolució inclou, entre altres coses, la voluntat de crear una comissió d'investigació al PE i la designació d'una vicepresidència responsable per a les qüestions d'integritat i lluita contra la corrupció i la ingerència estrangera. També inclou la proposta de creació d'un òrgan encarregat de les qüestions d'ètica. L'aprovació d'aquest òrgan ja estava inclosa en una resolució de setembre del 2021 i no s'havia avançat en la seva posada en marxa. Això és un bon exemple de com hauria d'encarar el Parlament la crisi creada pel Qatargate. Nous mecanismes, sí, però sobretot millor funcionament dels mecanismes existents.
Crec que cal dir amb honestedat que és impossible evitar totalment que hi hagi qui vulgui comprar voluntats polítiques, i qui es deixi comprar. Ha passat al Parlament Europeu com ha passat anteriorment en alguns Parlaments nacionals. Tanmateix, s’ha de millorar la implementació dels mecanismes de control que ja existeixen mentre es posen en funcionament els nous.
Aquests dies s’ha discutit molt sobre la necessitat de millora del control dels lobis que treballen a Brussel·les. El marc europeu per a la regulació dels lobistes és millor que en la majoria dels estats membres: registre públic de lobi, definició àmplia del que és el lobi i requisits de publicitat. Malauradament, molts funcionaris i grups de pressió no respecten les regles. Cal millorar en la implementació del registre dotant-lo de més recursos humans i econòmics i sobretot acceptant la nova realitat. El sistema, que es va dissenyar sobretot per controlar les possibles ingerències d'actors privats en la legislació europea, ha d'afrontar ara un repte creixent i que no té ben resolt, com és la ingerència de països tercers en la vida democràtica de la Unió. La influència que aparentment Qatar i el Marroc han volgut exercir en les institucions europees de manera il·legítima, s'afegeix a les ingerències ja demostrades del règim de Vladímir Putin en diversos moments electorals europeus. El PE va crear una comissió especial d'anàlisi a aquest efecte, però el Qatargate sens dubte obligarà a accelerar decisions que fa temps que sabem que s'han de prendre.
Cal millorar en la transparència en les reunions amb lobistes que tenen els diputats i treballadors de les institucions, i també en com es gasten els recursos dels quals disposen els diputats. Si es va avançar moltíssim en el control de les despeses de personal, cal incrementar els controls sobre com els eurodiputats es gasten els diners per a despeses generals que reben mensualment i quines invitacions de tercers accepten.
El Qatargate ha de servir d'impuls per a l'obligatorietat de transparència pública, que ara és voluntària. La creació de noves mesures no pot servir d'excusa per no executar íntegrament aquelles que ja existeixen, que podrien tenir un impacte en els controls i desincentivar qui vol comprar i qui es deixa comprar. La confiança en la institució perilla.