Putin a Ucraïna: "Casa't amb mi o et mataré"

Per què Vladímir Putin amenaça amb arrabassar un altre bocí d'Ucraïna, després de devorar Crimea el 2014? No és una pregunta fàcil de respondre perquè la història de Putin és un psicodrama que el té a ell com a únic protagonista, un home amb un gran complex d'inferioritat envers els Estats Units. Putin és un Pere el Gran modern que busca restaurar la glòria de la Mare Rússia. És un agent retirat del KGB que encara veu la CIA sota cada pedra i darrere de cada oponent. És l'exnòvio infernal dels Estats Units, que no permet que l'ignori i surti amb altres països, com la Xina, perquè sempre mesura el seu estatus al món en relació amb els EUA. I és un polític que intenta assegurar-se guanyar (o manipular) les eleccions de 2024 a Rússia –esdevenir president vitalici– perquè quan has acumulat tants rubles com Putin, mai no pots estar segur que el teu successor no te'ls prendrà. Per a ell, es tracta de governar o morir.

En algun lloc de l'equilibri entre totes aquestes identitats i neurosis hi ha la resposta al que Putin pretén fer amb Ucraïna.

Si jo fos un cínic, simplement li diria que endavant, que conquereixi Kíev, perquè es convertiria en el seu Kabul, el seu Afganistan, però els costos humans serien intolerables. Com que aquesta no és una opció, doncs, ho tindria molt clar: si vol sortir de l'embolic on s'ha ficat ho haurà de fer tot sol. S'ha inventat completament aquesta crisi, de manera que no hi hauria d'haver cap concessió per part dels Estats Units.

Tornem a la pregunta central: per què Putin s'ha ficat en aquest vesper? Per començar, no busqueu la resposta a Ucraïna. Si Putin decideix menjar-se un altre bocí d'Ucraïna, serà més que res perquè creu que això reforça les seves possibilitats de mantenir-se al poder a Rússia, cosa que per a ell sempre és la qüestió primordial. Per entendre com tornar a envair Ucraïna podria servir per a aquest fi, cal tornar al canvi que Putin ha fet en l'última dècada: va passar de vendre's al poble rus com el líder que els permetria superar la falta de benestar econòmic en la postguerra freda al líder que els permetria superar la falta de dignitat en la postguerra freda.

Els russos van associar els dos primers mandats de Putin, del 2000 al 2008, "amb una acumulació de riquesa sense precedents en la història moderna de Rússia", explica Leon Aron, un expert en Rússia de l'American Enterprise Institute. Però a partir del 2011 i fins al 2019, l'economia de Rússia es va estancar a causa dels preus de l'energia més baixos i, sobretot, dels impediments institucionals al creixement per la preferència de Putin d'aprofitar els recursos naturals de Rússia, i no els seus recursos humans. No hi ha Silicon Valleys per a ell, excepte pel que fa al hackeig.

"La resposta de Putin a aquest estancament econòmic i al perill polític que representava va ser canviar la base de la legitimitat del seu règim del progrés econòmic, que va fer Putin tan popular en els seus dos primers mandats, per una idea de Putin com a defensor d'una pàtria assetjada per Occident –defensa Aron–. Putin és conscient que si vol ser president de per vida, haurà de ser un president en guerra de per vida".

Putin és un pinxo, però és un pinxo amb una autèntica ànima cultural russa, que ressona en molts dels seus compatriotes. La seva obsessió per la Unió Soviètica i la seva nostàlgia pel poder, la glòria i la dignitat que li van donar a ell i a la seva generació són profundes. No exagerava quan va declarar l'any 2005 que la ruptura de la Unió Soviètica era “la catàstrofe geopolítica més gran” del segle XX.

I perquè Ucraïna, i la seva capital, Kíev, van tenir un paper central fa molt de temps en la història de Rússia, i perquè Ucraïna va ser un baluard i un graner de la Unió Soviètica en el seu apogeu, i perquè 8 milions de persones d'ètnia russa encara viuen a Ucraïna (dels 43 milions d'habitants que té el país), Putin afirma que és el seu "deure" unificar Rússia i Ucraïna. Ignora alegrement el fet que Ucraïna té la seva pròpia llengua, història i està habitada per una generació postsoviètica que creu que el seu deure és ser independent.

La raó per la qual Putin ha accelerat la seva amenaça sobre Ucraïna –amb una estratègia que jo anomenaria "casa't amb mi o et mataré"– és que sap que amb l'actual president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, el procés d'ucraïnització s'ha accelerat, la llengua russa està sent expulsada de les escoles i la televisió russa fora de l'espai mediàtic.

Potser és millor actuar ara, pensa Putin, abans que l'exèrcit ucraïnès es faci més gran, estigui més ben entrenat i més ben armat, i mentre Europa i els EUA estan immersos en el caos provocat pel covid.

I després hi ha els motius geopolítics. Per a Putin, l'ordre posterior a la Guerra Freda va ser una cosa imposada a Rússia quan era feble. Va implicar no només empènyer cap a l'OTAN els països d'Europa de l'Est que abans havien format part de l'OTAN soviètica, el Pacte de Varsòvia, sinó també potenciar la influència de l'OTAN i la Unió Europea sobre l'antic imperi soviètic, en llocs com Ucraïna i Geòrgia.

Els moviments de tropes de Putin diuen a Occident: o negociem un nou ordre post Guerra Freda o iniciaré una confrontació post Guerra Freda.

Vaig ser un enèrgic opositor de l'expansió de l'OTAN després de la Guerra Freda. És una de les coses més estúpides que hem fet mai: centrar-nos en otanitzar Polònia i Hongria en lloc de construir una revolució democràtica, no violenta, a Rússia i neutralitzar-la. Fer que la revolució russa es complís no hauria estat senzill, però tirant endavant amb l'expansió de l'OTAN vam facilitar que un nacionalista autocràtic com Putin s'atrinxerés al poder dient al poble rus que només ell podria evitar que l'OTAN i Occident destruïssin Rússia –militarment, culturalment i pel que fa a la religió.

Dit això, no ploro per Putin. Ell és l'encarnació humana d'una de les faules russes més antigues: un camperol rus demana ajuda a Déu després de veure que el seu veí acaba d'obtenir una vaca. Quan Déu demana al camperol com pot ajudar-lo, el camperol diu: "Mata la vaca del meu veí". L'últim que vol Putin és una Ucraïna pròspera que s'uneixi a la Unió Europea i faci progressar la seva gent i l'economia més enllà de la Rússia autocràtica i de baix rendiment de Putin. Vol que Ucraïna fracassi, que la UE es fracturi i que els EUA tinguin Donald Trump com a president de per vida.

Putin preferiria veure morir la nostra vaca que no pas que la seva pròpia vaca creixés sana. Sempre busca la dignitat en llocs equivocats. És bastant patètic, però també està armat i és perillós.

Thomas L. Friedman és periodista, tres vegades guanyador del premi Pulitzer

Copyright The New York Times