Putin, un assassí?

Vladímir Putin ha rebut aquest dimarts la seva primera dosi de la vacuna contra el covid-19. Ho ha fet, deliberadament, sense càmeres i sense dir quina de les tres vacunes de fabricació russa (Sputnik V, EpiVacCorona o CoviVac) és la que li han injectat. És, potser, el cop d'efecte que el president rus necessitava pocs dies després que el president dels Estats Units, Joe Biden, l’hagués tractat d’assassí en una entrevista a la cadena ABC. Biden insinua que Putin seria un assassí per haver intervingut en l’enverinament, el 20 d’agost del 2020, del líder opositor Aleksei Navalni. I com ho prova, això, la Casa Blanca? ¿Es tracta d’una relliscada espectacular que voldria dir que el president nord-americà no domina com cal el llenguatge diplomàtic? Mai, durant tot el seu mandat, al president Franklin Delano Roosevelt se li va acudir qualificar d’assassí Iòssif Stalin. I, de motius, n’hi havia: els gulags, el terror, milions de morts i, finalment, i filant més prim, l’operació internacional de l’NKVD que va culminar a Mèxic el 20 d’agost del 1940, quan Frank Jackson-Jaques Monard-Ramon Mercader li va obrir el cap amb un piolet al líder opositor a l’exili Lev Davídovitx Trotski. Un altre 20 d’agost, al cap de 80 anys, Aleksei Navalni queia retorçant-se de dolor a la cabina d’un avió que sobrevolava Sibèria.

Què li ha passat a Biden? Ha perdut els papers? Està apostant per estratègies equivocades? ¿Ha pogut més en ell la necessitat de venjar-se de Moscou per haver trinxat la campanya de Hillary Clinton i del Partit Demòcrata el 2016 que la contenció que necessita transmetre un alt mandatari? O potser qualificant Putin d’assassí, amb tota la polseguera que ha aixecat, s’estalvia obrir el procés de querelles contra Donald Trump per indicis d’altra traïció, i també pel mes de mig milió de morts als EUA a conseqüència de la seva nefasta gestió de la pandèmia? A Putin, l’acusació de Biden durant l’entrevista del periodista George Stephanopoulos li està donant rèdits, i no pas pocs. D’entrada, aquest “Putin assassí” provoca que la part de la societat russa que en els últims mesos havia retirat el suport al president s’hagi replegat davant una acusació, un insult inadmissible per al seu líder. Maltractar Putin equival a maltractar Rússia. I ell, el líder, amb la sang freda i el sentit de càlcul que el caracteritza, ha sabut introduir un gir psicològic –i potser psicoanalític– a l’acusació de Biden proclamant que "tots veiem en els altres les nostres pròpies característiques”. És a dir, Putin formula la teoria freudiana dels mecanismes projectius: acuses l’altre del que en realitat ets tu.

Més guerra freda

Insisteixo: ha badat Biden? Ha perdut els papers pel que fa al llenguatge diplomàtic? O bé té al cap una maniobra per intensificar la nova guerra freda a la qual, a més, caldria afegir totes les tensions que s’estan obrint entre els EUA i la Unió Europea amb la Xina? Si necessita aliats, no hi ha cap dubte que el Kremlin picarà a la porta de Pequín. I el que en resulti no serà precisament un panorama de distensió. Putin un assassí? No era la manera ni el moment. Potser caldria haver-lo assenyalat amb més contundència fa quinze anys, quan va ser abatuda la periodista Anna Politkóvskaia. O en fa sis, quan va ser tirotejat el cap de l’oposició Boris Nemtsov quan passejava per un pont a pocs metres del Kremlin. Pocs senyals acusatoris es van emetre aleshores des de Washington. Ara n’hi ha hagut massa.