Llegim a l’ARA que “la Fiscalia de Madrid ha arxivat la investigació sobre càntics masclistes al col·legi major Elías Ahuja de Madrid”. Aquesta és una de les frases: “Putes, sortiu dels vostres caus com conilles”.
El context ho és tot. Aquesta frase pot ser tètrica si la pronuncien uns soldats nacionals a Badajoz, durant la Guerra Civil, mentre ocupen la ciutat, casa per casa. Pot ser un no res, si la pronuncia una jugadora de paintball, mentre està buscant, abillada amb l’armilla antipintura, les seves companyes de feina i rivals en el joc. Podria ser terrorífica si l’hagués pronunciat la soldat (ara, ja, exsoldat) que torturava presoners a la presó d’Abu Ghraib, a Bagdad, durant la Guerra de l’Iraq, i de la qual, per cert, mai oblidaré el nom: Lynndie England. L’esmento, perquè les tortures que practicava eren humiliacions de caràcter sexual, que documentava amb fotos. Podria ser inofensiva i no ofensiva si la pronunciés una treballadora sexual dirigint-se a les seves col·legues. Podria ser masclista si la pronunciés un pare emprenyat dirigint-se a les seves filles adolescents.
¿Quin és el context de la frase que la Fiscalia de Madrid considera que no és delicte? Aquesta és la qüestió. Vam sentir-la a la televisió. Els nois del col·legi la cridaven a les noies del col·legi del davant. Com que era cridada, fora de context, feia por. Però algunes d’aquestes noies van explicar que era una pràctica habitual del principi de curs, la de “reptar-se” i insultar-se bilateralment. Algú pot considerar la frase de mal gust. Jo mateixa (la “puta” sempre surt). Però si resulta que és un joc, tot i que el joc em sembli molt cafre, estic d’acord que no és un delicte. El delicte i el problema potser és que hi hagi col·legis segregats per sexes, que fomenten aquesta mena de frases, producte del desconeixement i la fascinació mútua.
