A punt per a què?

S'ha estès dins la part enrabiada de l'independentisme català la idea que cal mobilitzar-se per impedir la investidura de Salvador Illa, en el cas que les bases d'ERC aprovin aquest divendres el preacord que els dirigents del partit han acordat amb els del PSC. Lluís Llach, com a president de l'ANC, ha gravat un vídeo en què surt ell amb una estelada i amb aire greu, i circula una espècie de convocatòria que diu: “si hi ha investidura, estigues a punt”. A punt per a què?

Salvador Illa és un polític que no desperta l'entusiasme de ningú (més aviat crec els adorm, els entusiasmes), i és evident que és un polític espanyolista de soca-rel, que només ha moderat el to quan li ha calgut fer-ho per les circumstàncies. Ara bé, Salvador Illa també és el guanyador de les eleccions al Parlament del 12 de maig, i això no vol dir necessàriament que hagi de ser qui governi, però sí que té el dret, i gairebé el deure, de presentar-se a la investidura, sempre que compti amb els suports per fer-ho. Si s'hi presenta sense aquests suports, com va fer Feijóo l'any passat després de les eleccions generals, només pot passar que hagi de tornar per on ha vingut. Però si té aquests suports, perquè el PSC i ERC han arribat a un acord d'investidura, és de raó, i és absolutament legítim, que Illa sigui investit.

Com és prou sabut, això que expliquem forma part dels rudiments bàsics de la democràcia parlamentària. Mobilitzar-se per impedir una investidura només perquè no és del color ideològic que tu voldries que fos no és cap revolta justa, sinó un trabucament dels principis democràtics elementals. Les mobilitzacions es produeixen com a resposta a les actuacions d'un govern, no com un instrument per intentar impedir la seva formació, si la formació d'aquest govern és legal i legítima. Si em permeteu un apunt viscut, res no ha pogut desagradar tant a molts ciutadans de les Balears com la formació d'un govern del PP amb el suport de Vox. Ara bé: per molt que ens repugnés ideològicament, la investidura de Marga Prohens amb els vots de Vox va ser legal i legítima, i a ningú se li va acudir mobilitzar-se contra ella, perquè hauria estat no tan sols debades, sinó també contraproduent. Durant aquest primer any sí que ens hem organitzat i ens hem mobilitzat contra la seva gestió, que com era de preveure és nefasta, en defensa de la llengua, de l'escola pública o de la memòria històrica, i en contra de la sobreexplotació turística.

Si la investidura de Salvador Illa acaba anant endavant i hi ha mobilitzacions per aquest motiu, l'únic missatge que es transmetrà és que l'independentisme és un moviment que té enrabiades i que va tan desorientat que ja ha perdut de vista fins i tot el funcionament de la democràcia i del parlamentarisme. O encara pitjor, que no l'accepta, fins i tot quan els resultats electorals i els sondejos d'opinió li són desfavorables. Seria una manera francament maldestra d'acabar de dilapidar credibilitat i prestigi, però es veu que n’hi ha que això ja els agrada.