Punk-rock de Castelló i cecina de Lleó
Grups, segells i promotors d’arreu, preneu nota de com se les gasta Balloon Flights, un trio castellonenc que acaba d’editar un elapé de punk-rock que és pura adrenalina guitarrera i tot un còctel Molotov d’emocions desbordades: Psychologically broken (2018). Rebo el paquet a casa i quan l’obro descobreixo un flamant sobre amb talls de cecina envasats al buit. Em costa deixar de mirar-lo, no diguem ja obrir-lo, però les instruccions d’ús que també s’inclouen recomanen que el tast es realitzi amb el vinil sonant a tot drap, una espècie de maridatge de punk i cecina que ja em té el cor robat.
Ara pertoca fer els aclariments. Els artífexs d’aquest paquet promocional tan golafre són el Pablo Beltrán, guitarrista i cantant de Ballon Flights, i la Silvia Rojas, responsable de l’artwork del disc a través del seu estudi Get Me. Són amics meus i uns manipuladors trapelles que pretenen ensabonar-me amb el producte boví estrella de Lleó perquè no esgrimeixi les meves implacables fuetades crítiques. Estimats, tot i que s’agraeix el detallet, no feia falta: el disc és acollonant; les cançons m’han rejovenit 20 anys i m’han cridat les tribulacions que encara em persegueixen. Crec que als nostres ídols compartits -Paul Westerberg i Tommy Stinson, de The Replacements i Bob Mould i Grant Hart, de Hüsker Dü- també els agradaria escoltar com de bé es manté el seu llegat a Castellrock de la Plana.
D’ençà de l’hecatombe del model tradicional que regia el sector discogràfic -anys d’opulència promocional amb viatges de premsa transoceànics per entrevistar l’estrella pop del moment-, pràctiques DIY com les de Balloon Flights evidencien la importància de conèixer el potencial oient per fer-li arribar la teva proposta musical de la millor manera possible. Cap a la segmentació a través de la cecina de Lleó: Hey! Ho! Let’s go!
