Barça Goldwyn Mayer

Una pandèmia ha demostrat a l'esport professional que també era vulnerable. En l'última gran crisi economicofinancera va ser dels pocs sectors que no va patir cap afectació. Era invulnerable? Doncs gens. És fàcil dir-ho ara, però era inversemblant poder-ho predir i veure-ho venir tan sols fa un mes. El taló d'Aquil·les de la indústria esportiva tenia la dimensió de la columna vertebral i ningú ho sabia. La seva dependència del directe, del que passa al camp, d'allò que, per cert, no els pertany perquè està venut a tercers. Vendre el teu principal actiu a un tercer et fa ric, però et debilita. Les crisis porten a revolucionar les evolucions en tots els àmbits empresarials. Les audiències esportives no poden estar supeditades als partits, al que passa al terreny de joc. Els contractes amb els principals actors, els jugadors, tampoc poden limitar-se al fet que l'esportista entreni, jugui i, per favor, publiqui alguna cosa puntual en les seves xarxes socials o participi en el rodatge d'un espot d'algun patrocinador. Els nous contractes hauran de signar-se amb compromisos més amplis i flexibles en termes de relacions extraesportives. Les audiències no es poden veure com xifres agregades mai més, sinó com grups de consumidors dels quals has de tenir coneixement de qui i com són. El famós data serà activable solament si es fa mitjançant una comunicació bidireccional amb els seguidors. Per aconseguir aquest objectiu, hi ha una resposta única en termes relacionals entre les marques i els fans en el món de l'esport: el contingut.

El Barça, amb Match day, ha desenvolupat un primer projecte, que independentment dels resultats econòmics, i d'una sèrie de problemàtiques que no cal amagar, és un primer pas. El projecte de Barça Studios, com està definit, no està exempt de dubtes o problemàtiques, ni el puc defensar al cent per cent, queda molt per demostrar. Però cal deslligar estratègia i tàctica. El segon intent, saltar de la realitat a la ficció, és un salt atrevit, valent i novedós. Els lideratges de mercats seran cada cop més disruptius. El competidor fora dels estadis és Disney, no el Real Madrid –que també–. Aprofito per citar una frase de Reed Hastings, el fundador de Netflix, que va dir aquests dies: "El meu competidor no és HBO, és Fortnite". Tothom que està en el món dels continguts competeix per aconseguir l'atenció de les audiències. Els diaris esportius o les seccions d'esport dels diaris són el més viu exemple de quedar-te orfe de contingut.

Fa pocs dies que hi ha una àrea de test que ensenya el camí. Un documental amb un esportista que fa més de vint anys que està retirat, Michael Jordan, això sí, el més gran de la història. Va batre tots els rècords d'audiència dels partits en directe de la temporada de la NBA. Triar una persona com l'Albert Espinosa, escriptor i guionista d'èxit, per fer la primera sèrie de ficció; centrar-te en La Masia, segurament el fet diferenciador més evident del Barça, i canviar el focus del públic objectiu habitual de la teva audiència sembla una bona conjunció d'elements. Els mercats i les audiències donen o treuen la raó amb el temps, però qui no canviï les estratègies passades en el món actual té moltes possibilitats de caure d'aquella bicicleta amb la qual Einstein ens deia que no havíem de deixar de pedalar. D'això, d'innovació, en Dídac Lee en sap prou. Res és fàcil, tot es canviant.