Puigdemont intenta aturar el rellotge

Si la Unió Europea sap fer alguna cosa és negociar i, entre les tècniques que ha desplegat per escriure i ampliar tractats, hi ha deixar fins al final els temes aparentment irreconciliables i aturar el rellotge, literalment, quan un termini es converteix en un escull. Aquest dimarts el president Puigdemont ha aturat el rellotge. Ha intentat rebaixar les expectatives d’immediatesa de declaració de la independència de molts ciutadans i alhora escoltar els temors de molts altres que volen explorar totes les vies de negociació. El president ha transitat per la corda del pragmatisme i ha anunciat una independència que ha durat només uns segons abans de suspendre-la "unes setmanes" per afavorir el diàleg per obtenir una solució acordada. El discurs s'ha fet amb el món mirant i després que el president del Consell Europeu, Donald Tusk, li demanés explícitament que no fes un pas que resultés irreversible per a la negociació. Puigdemont ha intentat quadrar el cercle tot i el risc que les interpretacions siguin contradictòries. D’una banda, ha reconegut l’heroic referèndum de l’1-O i el vot de 2,2 milions de persones malgrat no ser reconegut pels observadors, i, de l’altra, ha fet el gest que la comunitat internacional li reclamava. La primera reacció del govern espanyol augura una dura tempesta. Catalunya ha aconseguit estar en primera línia de les preocupacions europees i només la mirada atenta de la Unió podrà evitar que, en paraules de Tusk, Rajoy opti novament per la raó de la força i no per la força de la raó.