Pudor d'arrencat i corrupció
Què mires? El Pla de Mallorca? Les terres de call vermell sembrades d'ametlerar, garroverar, vinya i sementers de blat i civada? No t'ho pensaves, que trobaries això? T'havien contat que la destrucció només afectava la vorera de mar, el litoral illenc ple d'hotels i urbanitzacions. Et pensaves que l'interior de l'illa era verjo. Que encara trobaries uns pobles de betlemet plens de pagesos que conreen la terra dels seus avantpassats com si el temps s'hagués aturat en una societat bucòlica. Que les possessions del camp serien aquelles cases magnífiques amb fonaments de l'avior, en què els amos i els senyors conviurien en estat de gràcia.
I què pots experimentar amb els cinc sentits? Els pobles desfets i desfigurats per grues i construccions que han fet pisos a balquena per convertir les casetes en xalets adossats i aparcaments i polígons on s'han perdut les memòries, les veus i les belleses dels llocs. L'especulació ha esclafat el territori, l'ha anorreat amb urbanitzacions, camps de golf i polígons, molts d'ells il·legals, que els ajuntaments de qualsevol partit consenten.
No en fas un gra massa? No et poses apocalíptic? És que has tornat cec? No veus com han tudat els pobles, la terra, l'herència dels avantpassats? Sempre m'ha fet gràcia que la gent del Principat digui que els mallorquins fan olor d'arrencat, olor d'autèntic, d'aquesta força tel·lúrica que els suposen als habitants de l'illa en què el perfum de les espècies indígenes, les formes de vida autòctones, els paisatges bellíssims i la llengua ramonllulliana tenen una veritat fonda. Quin miratge! Quin romanticisme de panfonteta! La plaga de la corrupció ha destruït qualsevol mirada mitificadora. S'ha acabat l'illa de la calma. Som un paradís perdut, la despulla podrida d'un món esbucat. L'omertà que salvava les complicitats entre el poder polític i l'econòmic s'ha enfonsat. Tres polítics elegits del Partit Popular (PP) i un d'Unió Mallorquina (UM) ja purguen penes de presó. Una seixantena de polítics (majoritàriament del PP i d'UM) són presumptes implicats en robatoris de diners públics, entre ells dos presidents, Gabriel Cañellas i Jaume Matas, del Govern de les Illes Balears, cinc consellers i una presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar.
Cal recordar que en temps de democràcia el PP és el que ha governat més temps l'arxipèlag: des de 1983 a 1999 i de 2003 a 2007. I un partit petit com UM ha estat la frontissa que ha fet inclinar cap a un costat o l'altre la balança del poder. UM té una ideologia tan soluble que li ha permès totes les coalicions: liberal, nacionalista, oportunista, clientelista, una gestoria de favors. Munar havia representat aquests darrers trenta anys la figura central d'UM, el pal de paller del partit camaleònic. Maria Antònia havia governat amb Gabriel Cañellas -primer president de les Illes Balears que va haver de dimitir el 1995 per haver donat la concessió del túnel de Sóller a un amic, però se salvà perquè el delicte de suborn ja havia prescrit-; i també havia governat amb Jaume Matas -acusat de malversació de fons, prevaricació, falsedat documental, frau, etc., que s'ha salvat de la presó amb una fiança de 3 milions d'euros-; tots dos, el Matas i la Munar, han controlat el turisme i l'urbanisme i s'han vist suposadament implicats en escàndols econòmics relatius a un velòdrom, a una autopista, a dues cadenes de tevé, a instituts de turisme i de tecnologia i al pla territorial. Vergonya, cavallera i cavallers! L'actual conseller d'Economia del Govern de les Illes Balears, Carles Manera, assegura que en la precedent legislatura, en què comandava el PP coalitzat amb la UM, hi va haver un pillatge dels diners públics que es pot xifrar entre 260 i 270 milions d'euros. Ara, mentre escric, ha esclatat l'operació Claveguera, que afecta presumptes robatoris d'UM en l'actual legislatura dins el Consell de Mallorca amb factures falses de fems, de brossa. La realitat esdevé metàfora i viceversa. Pudor d'arrencat i de corrupció fa Mallorca, ai las!