Hi ha imatges que, per molt obscenes que siguin, s’han de publicar. El Kremlin ha difós retrats de quatre persones assenyalades com a autores de l’assalt al Crocus City Hall de Moscou. Quatre homes en estat d'atordiment amb senyals evidents d’haver estat torturats. Les seves mirades perdudes ho diuen tot. Desconeixem les acusacions concretes que pesen sobre ells i l'existència de proves que les confirmin. Només sabem que hi ha hagut uns quants detinguts i que de moment les acusacions sobre l’execució de la matança han caigut sobre aquests quatre.
La divulgació d’aquestes imatges aclareix poca cosa sobre els fets. Putin ha traslladat el crim al terreny polític, donant per bona l’atribució de l’atemptat a una secció de l'Estat Islàmic, que l’ha reivindicat, però centrant el discurs en la hipòtesi que hi hagi Ucraïna al darrere. Un exercici ben propi de la pulsió conspiratòria del president rus, sempre a la caça i captura paranoica de l’enemic, ara mateix el govern de Zelenski presentat com l'hereu contemporani del nazisme.
El fet és que Putin, just després d’haver guanyat unes eleccions construïdes a glòria seva, respon a l’atemptat amb una autèntica declaració de principis, que no per ser previsible deixa de ser obscena. Les fotos que deshumanitzen els acusats les exhibeix precisament perquè quedi clar que per a ell no hi ha límits i que a Rússia tot poder –la justícia també– conflueix en la seva persona, convertint així la terrible matança de Moscou en una oportunitat perquè els de dins i els de fora esvaeixin qualsevol esperança sobre la seva manera totalitària d’entendre el poder. A més de ser humiliant per a les víctimes de l’atemptat, que queden en segon pla, és una advertència cruel que no pot passar desapercebuda.
Després de la caiguda del Mur de Berlín, els anys 90, vàrem voler creure que aquella experiència totalitària s’havia esgotat i que a poc a poc Rússia avançaria cap al retrobament democràtic amb Europa. Va ser un miratge que la feblesa de Gorbatxov i els deliris de Ieltsin van desdibuixar ràpidament. I, des de les cavernes del KGB, va emergir Putin, que està culminant la ruta implacable del retorn al totalitarisme (amb manifestes complicitats de les extremes dretes occidentals).
L’escriptora Nadia Muraveva, que va venir a viure a Catalunya fa dos anys, ho explica molt bé: “Jo tenia el cor dividit en dos: per un costat evocava sempre la meva pàtria verdadera, l’aldea submergida en l’aigua de la memòria; i, per l'altre, sempre em venia al cap la imatge d’una altra pàtria meva ensangonada i ferotge i, al mateix temps, molt desemparada”.
