Havent fallat el pla A, consistent a guanyar una votació molt important al Congrés i aleshores presumir de fortalesa parlamentària, el PSOE ha passat al pla B, consistent a no tenir augment de pensions, però tenir relat: el PP i Junts han votat en contra de la pujada de les pensions. Tant és que el govern espanyol plantegés la votació en el marc d'un decret òmnibus on es votaven altres mesures, el cas és que el PP ha quedat assenyalat. Junts, també, però els socialistes espanyols ho diuen amb menys èmfasi (ja s'encarreguen de recordar-ho el PSC i Esquerra, cadascú per la part que els toca) perquè el PSOE i Junts continuen asseguts a la butaca del dentista a veure qui es cansa abans, tot i que cada dia que passa es fan més mal l'un a l'altre, en un espectacle polític cada cop més desagradable.
Segons sembla, el govern de Sánchez no aprovarà de moment un altre decret de pensions, perquè així PP i Junts sentin la pressió dels pensionistes lògicament enfadats. Entesos, doncs, dins el mal que li va fer perdre la votació de dimecres al Congrés, perquè va fer visible la seva debilitat parlamentària, el PSOE té un relat. Però, i l’augment de les pensions, on el té? On el tenim? Ho acabaran arreglant perquè els pensionistes no acabin perdent diners, però abans deixaran que faci xup-xup el malestar social perquè desgasta l’oposició? Tant parlar de línies vermelles... doncs, la dignitat de la gent n’és una. Tant parlar de normalització, i aquí l’únic que ha esdevingut normal és governar sense poder aprovar uns pressupostos.
