El PSC i la Constitució espanyola

La crisi econòmica ha fet aflorar una altra crisi, oculta fins ara, de diferent naturalesa. Em refereixo a la fragilitat institucional en una Espanya progressivament debilitada en els tres grans pilars que han sustentat el nostre projecte democràtic en els últims 35 anys i que hi han donat sentit.

Aquestes tres columnes de la democràcia espanyola han estat i són l'estructura constitucional, la força del sistema econòmic -frenat ara en sec en el seu creixement, després del dinamisme de les últimes dècades- i la posició d'Espanya en la Unió Europea -decisiva per a la consolidació de l'estat democràtic.

Aquest triple debilitament el pateixen, naturalment, els ciutadans, però, en el terreny polític, el pateixen, particularment, els dos grans partits: el Partit Popular i el PSOE-PSC, considerant el socialisme català part intrínseca de la proposta orgànica i programàtica del socialisme espanyol.

La crisi que afecta l'Estat es transmet ràpidament a aquests partits, els contamina pel fet que són partits de govern a escala estatal i, per tant, identificables com a responsables de les polítiques aplicades en els primers anys del segle XXI. Són, a més, els partits que tenen els màxims referents a la Unió (Partit Popular Europeu i Partit Socialista Europeu). Això els fa aparèixer com els únics que podrien elaborar una política prou eficaç per treure Europa (i Espanya) de la crisi.

Així doncs, la dreta i l'esquerra estan cridades a proposar una resposta al que fins ara ha tingut difícil solució. Per descomptat, es necessita aquesta reacció propositiva en les tres debilitats del sistema: en l'estructura constitucional, en el sistema econòmic i en la dimensió europea.

El PSC -com altres components socialistes a Espanya- ha afrontat la primera de les debilitats mitjançant un document de treball de la Fundació Rafael Campalans anomenat Per una reforma constitucional federal , que fa uns dies va ser presentat al Congrés de Diputats per Pere Navarro.

Jo vaig ser en aquesta presentació i vaig anotar acuradament algunes de les idees que Pere Navarro va desgranar. Per exemple, el caràcter plurinacional i plurilingüe de l'Estat; l'estat de dret ("fora de la llei no hi ha democràcia"), o un rotund "ni immobilisme, ni independentisme". El resultat d'aquesta postura política és el que el PSC planteja: una reforma constitucional federal.

Quin és l'objectiu polític últim d'això? Meritxell Batet ho va sintetitzar en aquest acte en una frase: "Que Espanya segueixi estant unida"; i va afegir: "És un acord per a la unitat d'Espanya".

Coincideixo amb la major part dels desenvolupaments -alguns, poc concrets- que el PSC proposa en un document que no té el caràcter de resolució acabada ni formalment adoptada. Em sembla encertat el seu esperit polític i la seva oportunitat, perquè la Constitució espanyola necessita ser reformada. Una reforma per ser votada per uns ciutadans que, majoritàriament, no van poder aprovar el text del 1978 i que donarien un suport i una renovada confiança a la Constitució. Coincideixo també amb el diagnòstic dels principals problemes de l'Estat autonòmic que es fa en el document, entre els quals destaquen la confusió en el repartiment de competències i el buit regulador a nivell constitucional del sistema de finançament.

No estic del tot d'acord, però, amb el model de Senat que es proposa, que és una cosa així com un consell federal nomenat o cooptat pels governs autonòmics. Em sembla difícilment comprensible que, quan el Senat guanya poder, descendeixi en la seva legitimació popular, suprimint l'elecció per sufragi universal.

De totes maneres, aquesta discrepància no afecta la meva sintonia amb l'orientació general, que, al meu parer, és imaginativa i constructiva. Opino, en tot cas, que la necessària reforma de la Constitució -una mica rovellada per molts anys sense canvis- va bastant més enllà de l'àmbit territorial. La Constitució té altres elements envellits (sistema electoral, decrets llei, indults, drets socials). Admeto, però, que, per a Catalunya, aquesta reforma política federal és imprescindible per donar una solució duradora al seu encaix a Espanya i, per tant, a Europa.

Penso, així mateix, que la nostra Constitució té "principis constitucionals" que una reforma no pot traspassar, perquè no seria una reforma sinó una ruptura. N'hi ha tres que em semblen bastant evidents: estat social i democràtic de dret (article 1.1), sobirania del poble espanyol (article 1.2) i estat de dret (article 9.1). Tots tres són respectats, al meu entendre, per les reflexions del document de la Fundació Rafael Campalans.

Ara cal que el document del PSC es perfili més i es desenvolupi, i que conflueixi amb el debat general del consell territorial que el PSOE ha convocat per al pròxim 6 de juliol a Granada.