RAONS

Prudència

i Josep Ramoneda
25/07/2020
2 min

La prudència és, en la vida privada, com en la pública, la disposició a evitar els riscos innecessaris en la presa de decisions. Hi ha qui creu que “en el vici, com en la virtut, mai l’excés”, i hi ha qui és partidari d’apostar-ho tot a una carta. Però quan es tenen responsabilitats institucionals actuar evitant en el possible els efectes negatius de les decisions que es prenen és una exigència. A vegades caldrà frenar per evitar conseqüències indesitjades, en d’altres caldrà accelerar perquè els riscos són necessaris per avançar. Però qui ha de decidir no pot eludir el càlcul prudencial.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Com ja sabíem i com s’ha confirmat aquests dies amb les revelacions del mateix Puigdemont, el simulacre de declaració unilateral d’independència del 27-O va ser una imprudència, una irresponsabilitat de greus conseqüències que encara s’estan pagant. De la mateixa manera, la decisió de l’impassible Rajoy de transferir a la justícia la resolució d’un problema polític, com és el procés independentista català, va ser una irresponsabilitat d’efectes gravíssims que ha accelerat el deteriorament del règim del 78, en plena confusió en la relació entre poders, amb el judicial muntat a cavall de l’executiu i del legislatiu, davant del silenci dels altres poders parapetats rere el discurs del respecte a les decisions judicials i la preocupant doctrina de l’imperi de la llei. La llei hi és per complir-la però la justícia no pot ser imperial, sinó humana.

Ara el Suprem, canviant de cop usos establerts des de l’inici de la Transició, es declara competent per decidir sobre els permisos, anul·la l’aplicació de l’article 100.2 del règim penitenciari a Forcadell i obre la reconducció de la situació dels presos independentistes. En un moment en què més que mai és important buscar la distensió, el Suprem es desentén de la prudència i segueix furgant en la qüestió catalana.

Diuen els experts que les presons catalanes haurien pogut esperar uns mesos més. Però ¿un tribunal d’aquest nivell pot actuar reactivament perquè entengui una decisió de nivell molt inferior com una provocació? Diu Junqueras que la resolució del Suprem no és impediment per a la taula de diàleg. Celebro que ell sí que hagi tingut la prudència de no caure en la provocació.

stats