Prou de...
Prou de discursos mourinhistes que recorden poderosament els del PP de l'Aznar i la seva actuació en l'11-M, negant l'evidència i sense baixar del burro. Prou dels que tenen el morro de fer el gest de robar davant les càmeres mentre obliden que l'any anterior els van regalar una semifinal per error arbitral amb un gol que sí que classificava l'equip contrari. Dels comentaristes esportius en general i dels que no dissimulen els seus colors en cadenes estatals, en particular. Dels debats per parlar de tot l'anterior a les ràdios i les televisions. Dels que celebren la mort de Bin Laden com si es tractés de guanyar un títol esportiu, per molt terrorista que hagi estat. De les petardes televisives i els seus tertulians que es guarneixen de gala creient que tenen classe per comentar el casament reial. De la campanya electoral que acaba de començar. De les enquestes d'intenció de vot.
Prou dels entrevistadors que són més importants que els seus entrevistats. Prou que sigui una veritable loteria entrar en una guarderia pública. Dels cartells que demanen que al barri no es faci xivarri. Prou que les terrasses de Barcelona hagin de tancar a mitjanit. De tenir una ciutat amb preus abusius. De trobar sempre més escales que rampes. De conèixer la vida privada de les persones a través de les xarxes socials i de saber en cada moment què estan fent. D'anar a dinar amb gent que no escolta perquè està pendent del seu iPod. De les llistes dels més venuts. Dels amics que sempre et truquen per explicar-te els seus mal rotllos. De la gent a qui només importen les seves circumstàncies. Prou que s'afavoreixi sempre els mateixos. Que serveixen el gintònic en got de tub. Que plogui els caps de setmana. Prou de no trobar el que es busca. I d'autoimposar-me que totes les columnes d'aquesta secció tinguin el títol en dues paraules.
