La legislatura avança per corbes tancades amb un punt de vertigen per al PSOE, i en cada corba Sánchez segueix apostant a la batalla cultural per apuntalar-la. Aquesta vegada ha tocat l'abolició de la prostitució. Tot i això, ja sabem, a la llum de polítiques similars aplicades a Suècia i en altres països, que no s'acaba amb una activitat que permet sobreviure milers de dones pobres a cop de Codi Penal, només se la clandestinitza més.
"En cap cas es penalitzarà qui exerceix la prostitució", diu la ministra d'Igualtat, però sí que es pretén criminalitzar tot el seu entorn: els que els lloguin espais, les persones que tinguin alguna cosa a veure amb l'organització de la feina –els que rebin algun tipus de lucre per l'activitat– i els clients mateixos. Si tot el que permet exercir el treball sexual resulta “criminal”, com podria això no penalitzar les prostitutes? La qüestió de l'habitatge n'és un bon exemple. Si moltes exerceixen a casa seva, on viuran ara? Qui els llogarà un habitatge?
En realitat aquestes lleis no acaben amb el tràfic i l'explotació, sinó que s'apliquen de manera arbitrària per amagar una activitat que ens resulta desagradable. Aquesta ocultació, paradoxalment, té conseqüències contràries a les enunciades: dificulta el treball autònom –aquest que es diu no perseguir–, empeny moltes dones a la clandestinitat i beneficia els que es manegen bé en l'àmbit criminal i es lucren quan es converteixen en actors imprescindibles. L'efecte de les penalitzacions és que es dona més poder als proxenetes sobre les dones, i a la mateixa policia, que utilitza aquestes prohibicions per perseguir les més pobres o les sensepapers. Les ordenances municipals que multen la feina al carrer ja han empès moltes dones a les habitacions dels bordells o a treballar per a tercers.
Per tant, si s'aprova aquesta llei, podem esperar més estigmatització i marginalització de les prostitutes, cosa que incrementa la seva vulnerabilitat davant dels abusos i l'explotació. Això és el que asseguren, tant les treballadores mateixes com organitzacions com Amnistia Internacional, l'OMS o Human Rights Watch, entre d'altres, que advoquen, en canvi, per enfocaments que prioritzin la seguretat, el benestar i els drets de les treballadores sexuals.
En realitat, si realment es vol acabar amb el tràfic –i fins i tot amb la prostitució– calen actuacions que donin opcions reals a les dones més pobres o migrants. Es necessiten feines no hiperexplotades i ben remunerades, permisos de treball i vies migratòries que no impliquin endeutar-se amb criminals. Evidentment, és més fàcil modificar el Codi Penal perquè sembli que s'està fent alguna cosa davant d'aquest pànic moral. Però almenys no ens enganyem: l'abolició del treball sexual només passarà quan la prostitució no sigui necessària per a la supervivència de les més pobres. Mentrestant, hem de decidir si les volem clandestines o amb drets.
