No deixeu de llegir el reportatge a l'Ara Balears d'Alba Tarragó, sobre la relació directa entre el turisme i l'augment de la demanda de prostitució a les Balears, que arriba a triplicar-se o a quadruplicar-se durant la temporada d'estiu. Per als lectors de fora de les Illes, el que s'explica sobre aquest fenomen és d'aplicació també per a Catalunya i el País Valencià i, en general, qualsevol indret turístic de la Mediterrània. A les illes, però, territoris acotats, allò que ja és exagerat per si mateix sempre es magnifica encara un poc més. O molt més. Una treballadora sexual que fa declaracions al reportatge explica que ha exercit la prostitució amb turistes a Madrid i a Barcelona, però que, a Mallorca, “la demanda és molt superior”. També declara que combina la prostitució amb altres activitats professionals (“a l'hostaleria”), i també, “fins i tot, amb estudis”. El delegat del sindicat de treballadores sexuals Otras a Balears, Miquel Bibiloni, estableix un vincle directe entre l'increment de la prostitució i “el context de bonança econòmica”, i compara la situació a Mallorca amb altres llocs no necessàriament turístics, o no exclusivament, com els centres turístics de Ginebra, Nova York o Dubai. A la vegada, això té a veure amb la liminalitat, concepte que aporta la politòloga i experta en gènere Neus Tur, és a dir: la consciència del fet de trobar-se en un lloc ambigu, indeterminat, proper als no-llocs teoritzats pel recentment traspassat Marc Augé, la casta de llocs en què el turisme de masses converteix tot allò que toca. Com diu Tur al reportatge: “On tot està permès i sembla que res té conseqüències”. Per a molts, el lloc ideal per consumar la vella fantasia de poder i possessió masculins que representa la prostitució. La massificació genera més massificació: dones que arriben per exercir-hi la prostitució (com la testimoni del reportatge, o, molt més sovint, reclutades per màfies internacionals) com a oferta complementària per als turistes. I per descomptat, molts més puters que arriben d'arreu del món, atrets per la crida d'un lloc on trobaran sexe de pagament en abundància i sense problemes.
És, també, la idea de llibertat que, d'ençà de la pandèmia, se sol relacionar amb el Madrid d'Ayuso, però que a Balears fa temps que funciona. El nou govern de Marga Prohens ja ha anunciat la seva intenció d'obrir al màxim la màniga ja prou ampla del turisme de masses a les Balears. Els empresaris els demanen que la nova llei turística sigui “ambiciosa”: l'anterior, pionera en la regulació del sector, era del govern Armengol, i la trobaven massa restrictiva. Mentrestant, la patronal Pimeco exigeix que es derogui també la normativa sobre creuers, atès que, segons ells, “Palma és un desert” aquest estiu, i els seus negocis “només poden sobreviure si hi ha creueristes”. Un desert amb 7,1 milions de turistes el primer semestre. A aquests negociants que es moren sense creueristes, els suggeriríem que provin de fer feina. Serà una nova experiència, i potser en treuen alguna cosa.
