La prostitució, una qüestió de dignitat

En totes les societats i cultures la prostitució ha sigut un fenomen social problemàtic. Problemàtic i controvertit. Aquest març el govern espanyol va presentar el “projecte de xarxa de comunitats autònomes per una vida lliure de dones en situació de prostitució i eliminació del tràfic i explotació sexual infantil i adolescent”. Diguem d’entrada que em sembla d’allò més clar que ens falta una legislació que protegeixi els drets humans de les dones i que impedeixi la prostitució.

Quins són els factors que porten les dones a prostituir-se? Com és d’esperar tenen molt a veure amb el racisme, el sexisme, l’abús sexual durant la infantesa, que és una de les causes de la prostitució juvenil. Però la pobresa, la vulnerabilitat econòmica, les dificultats per desenvolupar altres professions i la manca de formació i educació de les dones pobres són les circumstàncies més clares i esfereïdores. Segons les dades de la Convention on the Elimination of All Forms of Discrimination Against Women, un organisme que depèn de les Nacions Unides, el 70% de les dones del món són pobres. Les dones representen el 67% dels analfabets, fan gairebé el 70% de les hores de feina, perceben el 10% dels ingressos i només disposen de l’1% de la propietat. Als EUA les dones de color estan sobrerepresentades a la prostitució. I només cal mirar a casa nostra: la prostitució té un percentatge altíssim en la immigració: al voltant del 90% de les prostitutes són immigrants introduïdes per les màfies dedicades al tràfic de dones. D’acord amb les dades oficials, el 80% del tràfic mundial de persones es fa amb finalitats d’explotació sexual, i d’aquest percentatge de víctimes més del 90% són dones i nenes.

És evident que el tràfic d’éssers humans i la prostitució són possibles perquè hi ha persones que compren sexe. I Espanya és el país europeu amb més demanda de sexe pagat i el tercer a tot el món. Segons les Nacions Unides, el 39% dels espanyols han pagat en alguna ocasió per tenir relacions sexuals. No només és líder en consum de prostitució i en nombre de prostíbuls, també és una de les principals destinacions del món de tràfic de dones amb finalitats d’explotació sexual. El meu parer és que les mesures per capgirar la situació han d’emmirallar-se en les que aplica Suècia des de fa molts anys i amb uns resultats excel·lents: persegueix durament el proxenetisme i posa multes als clients. La llei sueca parteix del convenciment que les dones que exerceixen la prostitució ho fan sempre o gairebé sempre obligades per les màfies i per circumstàncies socials adverses. Per tant, la manera d’eliminar aquesta forma de comerç sexual no és castigant els dèbils (les dones); ans al contrari, el més adequat és penalitzar els homes que o exerceixen poder sobre elles i les obliguen a prostituir-se, o utilitzen els seus diners i poder per comprar sexe. No hi ha res que pugui justificar-ho: la prostitució no és una feina, és esclavitud. Regularitzar la prostitució suposaria legitimar la violència contra les dones. Des d’aquest enfocament, és una qüestió de gènere; un problema de violència de gènere. Espanya podria ser puntera en moltes coses i, en canvi, ho és en la miserable sordidesa de l’explotació sexual. ¿On són els polítics a casa nostra que treballen contra la prostitució? ¿On són els referents homes? No només és un tema de dones. És una qüestió de dignitat.