Propòsits

"Hem de fer la llista". Ara que són a l'ascensor, ho aprofita per recordar-li al seu home que s'hi han de posar. Aquesta mania, la dona, sempre l'ha tinguda. Fa trenta-nou anys que són casats i mai han fallat. L'u de gener seuen a la taula de la cuina i escriuen en un paper un seguit de propòsits per a l'any que acaba de començar. Ella guarda el paper i l'any següent repassen el que han aconseguit i el que no, i en fan una de nova.

"Ja saps què hi posaràs?" Ell només l'hi pregunta per fer-la contenta, perquè sap que ja fa dies que hi barrina i té ben pensat què hi vol escriure. L'any passat ella es va jubilar, el fill petit se'ls va casar i van quedar sols a casa. Fins ara, les llistes tenien molt a veure amb els fills, ara potser escriuran propòsits més per a ells.

"Aquest any només hi posarem coses per a nosaltres", diu ella.

Farà quaranta anys del seu casament. S'haurà de celebrar. Ell intueix que voldrà fer un viatge. Li agrada tant viatjar! L'hi dirà abans que ella ho proposi. Li farà més il·lusió. Un creuer, que no ho han fet mai. A les illes gregues. Sí, aquesta serà la seva proposta. Segur que li agradarà.

Si féssim un repàs a les llistes de la seva vida veuríem que han aconseguit la majoria de les coses que hi havien escrit. Potser aquest és el seu secret, no estirar més el braç que la màniga, tenir ambicions possibles, modestes, abastables... Mediocres, vaja. Grises. Ambicions sense cap volada. Vulgaritats, com això d'anar de creuer a les illes gregues o allò que hi van escriure l'any passat: "Canviar la mampara de la dutxa". Mai han escrit a les llistetes aquestes res agosarat, alguna cosa que els obligués a canviar de debò, que posés una mica de salseta a aquesta vida descolorida i ensopida que han arrossegat i que quan acabi no deixarà enrere res més que olor de resclosit. No, no hi han escrit mai res així. Ni ho faran.

I ara, abans que les portes de l'ascensor s'obrin, ell acaronarà els cabells de la seva dona i li farà un petó dolç, sincer i feliç.