A propòsit del tennis a la premsa catalana (1922 / 1923)
Peces històriques
De Pompeu Fabra (Gràcia, 1868-Prada, 1948) a “Converses filològiques”, secció diària a La Publicitat (14-XII-1922 / 24-I-1923), d’on s’han transcrit literalment aquestes peces. El passat 20 de febrer es va celebrar a la UPF el Dia Pompeu Fabra amb la representació de “Pompeu Fabra: jugada mestra!”, obra basada en una metàfora del tennis, esport que l’artífex del català modern practicava sovint, com la seva filla Carlota.
14-XII-1922. Escriure, donant compte d’un partit de tennis o un fet divers qualsevol, llargs paràgrafs a base de gerundis i relatius, és, en veritat, poc escaient; però, encara més, donat el general desconeixement de la gramàtica catalana, és perillosíssim. El reporter que ens ha donat compte del match Gomar-Froitzheim, podria haver començat així la seva ressenya: “A la tarda lluitaren Gomar i Froitzheim. La contesa fou realment estupenda. Els dos primers sets foren guanyats per...” Tot això volgut enquibir en un sol període, ha donat el següent resultat: “A la tarda la lluita fou entre Gomar i Froitzheim, desenrotllant-se una estupenda lluita, quins dos primers sets foren guanyats per...” I així va continuar la ressenya. Però ja, traducció d’un còmode “cuyos” espanyol, ha sorgit un esgarrifós “quins”. ¿No s’ha dit i repetit prou encara, que el català no té cap mot que correspongui exactament a “cuyo” i que “quin” és un mot exclusivament interrogatiu o ponderatiu? 24-I-1923. Ha vingut a les nostres mans una fulla d’inscripció al campionat mundial de lawn-tennis que tindrà lloc a Barcelona. La fulla està redactada en francès. No hi ha, naturalment, res a dir-hi, tractant-se com es tracta d’un campionat internacional. Al contrari, donat el frèvol catalanisme dels elements directors de l’esport català i donat que entre els premis oferts figuren copes regalades per membres de la família reial, és d’alegrar-se que no s’hagi ocorregut als organitzadors del campionat d’escriure aquella fulla en espanyol. Entre els premis n’hi ha un d’ofert per l’Associació de Lawn-tennis de Catalunya, i en la fulla, escrita en francès, figura el nom d’aquesta entitat en espanyol: “Asociación de Lawn-tennis de Cataluña”. I a això sí que hi ha alguna cosa a dir. No, naturalment, als redactors de la fulla, que ho han fet sinó respectar el nom oficial de dita Associació, però sí als membres d’aquesta, puix que és lamentable que ostenti un títol castellà una associació catalana, la gran majoria dels membres de la qual són segurament catalans i alguns, versemblantment, àdhuc nacionalistes. Siga com siga, no es pot dir que hagin fet mal fet els redactors de la fulla en respectar el nom oficial de l’Associació. El que hom no comprèn tan fàcilment és que no hagin seguit el mateix criteri amb el nom de la Mancomunitat de Catalunya. Aquest, lògicament l’havien de deixar en català, i ells l’han traduït, però no precisament en francès, que és la llengua en què està redactada la fulla, sinó en espanyol. Justament tenim sobre la taula, en escriure aquestes ratlles, una edició anglesa dels poemes de Manuel de Cabanyes, on llegim: “and of the library of the Institut d’Estudis Catalans, from all of whom...” [...] És una regla a seguir que els títols oficials no deuen traduir-se. Però si hi ha un cas en què els catalans fem potser bé de traduir-los, és precisament quan en un escrit català cal citar una entitat catalana de títol castellà. Confessem que si algun cop ens escaigués de parlar de l’entitat titulada “Asociación de lawn-tennis de Cataluña” no tindríem cap escrúpol d’anomenar-la Associació de lawn-tennis de Catalunya, i pensaríem que amb això li fem un favor.
