Els analistes de Madrid es pregunten si les eleccions de diumenge serviran per “girar full”. Més que una pregunta és un desig, que inclou la victòria per a Salvador Illa com a dipositant del vot útil constitucionalista i, ja que no hi ha més remei que resignar-se al fet que Carles Puigdemont serà amnistiat, sobretot que no torni a la presidència i que almenys així se n’hagi d’anar de la política, tal com ell mateix va anunciar que faria. O sigui que, si calgués concretar l'objectiu del concepte girar full, seria que Puigdemont, un altre cop, no.
Però la idea de girar full té una pega d’origen, i és que parteix de la base que tots els electors estan llegint el mateix llibre. Res més lluny de la realitat. El Procés pot haver produït un gran nombre de desenganyats, avorrits, cansats i desafectes, però centenars de milers d’electors catalans no giraran el full vital (i demà sabrem si electoral) fins que no tornin els exiliats. Són votants que han viscut com un motiu d’alegria íntima cada fracàs de la justícia espanyola a Europa en el seu intent d’extradir i empresonar el president a l’exili. Que ara Puigdemont soni més o menys unilateralista els és igual, el que compta és que ha resistit amb dignitat. En aquestes condicions, no es pot donar un capítol per acabat quan els seus protagonistes encara no han acabat el viatge de tornada.
Amb moltes de les enquestes d’aquests dies a la mà, la presidència d’Illa és ben possible, però fins i tot en el supòsit que acabés esdevenint realitat, la idea que a Catalunya tornarà dòcilment a la cleda no s’aguanta, encara que sigui perquè a la història dels països totes les experiències s’acumulen i el neguit independentista ja no marxarà. A l’ambient es respira que comença una nova etapa, sí, però està per veure en quina direcció i amb quins lideratges. I el millor és que bona part de la decisió ens correspon a nosaltres prendre-la demà.
