Adhesió. La Unió Europea ha pres una decisió valenta però incerta. Anunciar l’obertura de negociacions d’adhesió amb un país en guerra no té precedents. És arriscat. És, sobretot, una aposta política. Una injecció de futur per al govern de Kíiv, just quan la fatiga de la guerra comença a passar factura i l’ajuda financera i armamentística dels aliats s’afebleix al mateix ritme que les victòries al front. La UE ha fet una demostració de compromís retòric i geopolític amb Ucraïna perquè és el més contundent que li pot oferir en aquests moments. Volodímir Zelenski necessita diners, però, amb la revisió del marc financer comunitari empantanada, Brussel·les llança la pilota endavant i li ofereix un horitzó europeu.
Després d’un any i mig d’ajuda econòmica i militar al govern de Kíiv, la UE és conscient que l’esforç fet fins ara ha estat suficient per mantenir la resistència ucraïnesa dempeus, però no per trencar l’equilibri de forces que ha portat el front de guerra a l’enquistament. Creix la consciència i la por al cost d'una guerra llarga, però també a les fractures internes que poden anar esquerdant la unitat dels Vint-i-set. La credibilitat de la Unió Europea està en joc. Brussel·les sap que mai no podrà omplir el buit que deixi una possible reducció de l'ajuda que fins ara aporten els Estats Units. Alhora, però, també és conscient que el cost geopolític i econòmic de la derrota d'Ucraïna seria encara més gran.
Xantatge. Com sempre, Viktor Orbán ha estat l’abanderat de la resistència interna a la Unió. La cara visible i fatxenda d’un mar de fons. A la cimera de la setmana passada, la UE es va treure de la màniga una convenient invitació perquè Orbán sortís de la sala de reunions mentre els altres 26 socis comunitaris aprovaven per unanimitat l’obertura de negociacions d’adhesió amb Ucraïna i Moldàvia. Però no van passar ni 24 hores que el primer ministre hongarès tornava a la càrrega amb el bloqueig d’una ajuda econòmica de 50.000 milions d’euros per als ucraïnesos i demanava, a canvi, que la UE li descongelés els fons comunitaris que li tenen embargats per no haver fet les reformes necessàries per garantir la independència del sistema judicial. A més, Orbán assegurava davant la premsa del seu país que els seus mateixos col·legues de la UE li havien deixat clar que ja tindria prou temps per tornar a bloquejar el procés d’adhesió més endavant tenint en compte els anys que ha de durar. Frivolitat i petulància que probablement amaguen alguna veritat.
El suport de la UE a Ucraïna és ostatge de les agendes internes d'algunes capitals europees. I el període preelectoral que està a punt de començar, de cara a les europees del pròxim mes de juny –amb les forces de la dreta radical pujant a les enquestes–, només pot complicar encara més les decisions urgents que cal prendre.
Incertesa. De moment, Orbán tindrà més diners per engreixar el seu monopoli de poder i les campanyes euroescèptiques que ja omplen tanques publicitàries amb missatges contra Ursula von der Leyen i la Comissió Europea.
A mesura que s’acostin les eleccions, l’ambient s’anirà enrarint. A Eslovàquia, el govern de Robert Fico ja té el carrer en contra. Només dos mesos després de guanyar les eleccions amb un discurs molt dur contra Ucraïna, milers de persones s’han manifestat els últims dies a les ciutats més grans del país contra la decisió del primer ministre de tancar immediatament la Fiscalia Especial que investiga els casos de corrupció política, alguns dels quals afecten persones vinculades a Smer, el partit de Fico.
A més, amb la fatiga i la tensió també emergeixen esquerdes a l’interior d’Ucraïna, on van agafant força algunes veus discordants, polítiques i militars. Mentrestant, l'ajuda militar occidental a Ucraïna ja ha caigut al nivell més baix des de la invasió russa de febrer del 2022. El nivell d’incertesa augmentarà encara més els pròxims mesos.
