Projectes transformadors

En la mesura de les meves possibilitats, que han estat modestíssimes, he contribuït a l’èxit de la candidatura de Barcelona per a organitzar la propera edició de la Copa Amèrica. Contràriament a un sentiment molt generalitzat a la ciutat, no crec que aquesta mena d’esdeveniments puguin constituir un motor per a la seva modernització. Les proves tindran lloc d’aquí dos anys, i en aquest període de temps la prioritat dels organitzadors ha de ser que les proves funcionin bé i que les administracions públiques que les patrocinin no s’hi enganxin els dits, coses, totes dues, que no estan en absolut garantides d’entrada. Ara bé, en l’actual clima depressiu, la notícia havia de tenir un cert efecte estimulant que em semblava positiu.

Els projectes capaços de transformar positivament la ciutat exigeixen un esforç molt més prolongat que un esdeveniment esportiu, per molt d’impacte televisiu que aquest hagi de tenir. Afortunadament, la ciutat disposa d’un bon conjunt de projectes d’aquesta mena, i si hagués d’esmentar tres exemples, triaria els següents.

En primer lloc, el trasllat de l’Hospital Clínic. La ciutat ha discutit i discuteix a bastament on ha d’anar el nou hospital, la qual cosa no deixa de ser un aspecte molt secundari de la qüestió. L’important és què és el que volem que faci amb un espai més gran.

Que el Clínic necessita més espai és una evidència des de fa molt de temps; de fet, sembla que el director del Clínic ja va enviar una carta a l’alcalde de Barcelona demanant-li més espai... fa cinquanta anys. Que ha d’emplaçar-se en un indret més accessible, també (avui les ambulàncies estan a l’atzar de les manifestacions que col·lapsin l’Eixample, i els helicòpters no hi poden arribar). Ara bé, el trasllat proporciona una oportunitat extraordinària per avançar en la transformació de la nostra economia.

Barcelona va ser gran quan va liderar la industrialització del país, i ara aquell paper l’ha de jugar l’economia basada en el coneixement. El sector biomèdic constitueix una de les nostres apostes més raonables perquè Barcelona constitueix un pol de recerca i activitat clínica molt significatiu, amb multitud de centres, entre els quals destaca amb singular força el Clínic, un dels més potents d’Europa. En aquest moment el que és angoixós és la manca d’espai per a l’atenció clínica, però el que la ciutat ha de visualitzar és que a la llarga aquest hospital, amb la facultat al costat, ha de constituir el cor d’un parc de recerca, atenció mèdica, ensenyament, transferència de coneixement i industrialització de solucions punters al món. Les estretors financeres no permetran que el parc sigui una realitat fins d’aquí algunes dècades, però des del punt de vista de la ciutat el que és important és que es prevegin els espais necessaris perquè sigui possible. Resulta inevitable referir-se al complex Karolinska, situat als afores d’Estocolm i on s’estan acabant de traslladar els estudis universitaris i el seu hospital. Perquè ens en fem una idea, el campus assignat per la ciutat ocupa unes 26 hectàrees.

La força de la producció audiovisual catalana no és comparable a la biomèdica, però sembla que hi ha una voluntat clara per part de la Generalitat de potenciar-la per raons culturals. Hi ha una base viable sobre la qual fer-ho, que és TV3, que va ser pionera a Espanya en la producció de ficció televisiva en forma de telesèries, i que ha mantingut una producció remarcable malgrat la seva crisi financera i humana. Al voltant de TV3 van anar apareixent productores independents que han demostrat ser capaces de volar soles. Tot plegat és molt prim, però la demanda de continguts és tan forta que si l’aposta pública es confirmés, podria constituir la base d’un sector econòmic rellevant. En aquest context, sembla que es vol crear un parc de producció al voltant de les Tres Xemeneies de Sant Adrià del Besòs, un espai magnífic per atraure talent perquè està situat a primera línia de mar. El que està per veure és la solidesa de l’aposta pública i si l’adequació de l’espai no comportarà uns costos que afebleixin la viabilitat del projecte abans de començar.

Per últim, els xips. La Unió Europea ha decidit amb bon criteri que necessita autonomia en el seu disseny i producció, el Barcelona Supercomputing Center està òptimament situat per liderar un dels centres de disseny, que és una activitat cabdal, i tant el BSC com el govern de la Generalitat van lluitar perquè aquest fos un dels projectes en què es concretessin –amb una dotació de 500 milions d’euros– els fons Next Generation. Sorprenentment, el govern espanyol ha decidit dedicar-n'hi 12.250 perquè vol que a Espanya no sols es dissenyin xips, sinó que també se’n produeixin. Està per veure si això segon és factible, però el que queda clar és que Catalunya està òptimament situada per protagonitzar com a mínim el disseny, i això ja és importantíssim.

De bones cartes, doncs, en tenim.